Una pilota per a dos terrats
La Generalitat i Ministeri d’Educació discrepen sobre qui ha d’executar la sentència contra la immersió
Entitats i sindicats criden a desobeir la resolució
L’execució de la sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la imposició del 25% de classes en castellà a les escoles catalanes va centrar ahir el debat entre la Generalitat i el Ministeri d’Educació. A primera hora de la tarda el president del govern català, Pere Aragonès, exigia a l’Estat que es comprometés a defensar la immersió lingüística a Catalunya. La petició no era en va perquè, segons s’afirma des de Catalunya, només la part demandant de la sentència pot reclamar que aquesta s’executi.
Dues versions
Des de Madrid, però, la versió és prou diferent. La ministra de Justícia, Pilar Llop, va recordar durant una compareixença davant dels mitjans de comunicació que corresponia al tribunal, i no pas a l’executiu, demanar que es compleixi la sentència. “Correspon al mateix òrgan sentenciador donar l’impuls a l’execució”, i per tant, va remarcar, serà el TSJC el que en un termini de dos mesos demani al govern català que faci efectiva la sentència si encara no ho ha fet. Fonts del Ministeri d’Educació van corroborar la versió donada per Llop afirmant que seria el TSJC qui s’adreçaria a la Generalitat. “La potestat per fer complir la sentència correspon als jutjats i tribunals”, van assenyalar les mateixes fonts.
Per la secretària general d’Educació de la Generalitat, Patrícia Gomà, no hi hauria d’haver cap discussió sobre l’execució de la sentència ferma perquè la llei és molt clara. “L ’article 104 de la llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa estableix un període de temps perquè la part del procediment que consideri que no s’ha complert amb la sentència insti el tribunal que l’executi”, explica. El procediment que va resoldre el TSJC tenia una part demandant, el Ministeri d’Educació, i una part demandada, la conselleria d’Educació. “Només el Ministeri d’Educació pot instar el tribunal a obrir un incident d’execució de sentència; d’ofici el tribunal no pot adjudicar-se la competència d’instar a l’execució forçosa, només la part afectada”, precisa Gomà.
En aquest sentit, Gomà insisteix que més enllà de les valoracions que faci cadascuna de les parts, “el que hi ha és el que diu la llei” i confia que el Ministeri d’Educació mantindrà la paraula donada al conseller Josep Gonzàlez- Cambray de no intervenir. La secretària general precisa que si en dos mesos no s’ha reclamat l’execució de la sentència, aquesta quedaria sense compliment, però en cap cas s’anul·laria perquè és ferma. Tot i això, es deixaria la porta oberta perquè un nou executiu espanyol pogués recuperar la petició d’execució forçosa.
Patrícia Gomà va refermar les paraules del conseller sobre garantir la seguretat jurídica dels directors dels centres educatius en relació amb l’aplicació del 25% de les classes en castellà. “Els equips directius no han de fer res, estan coberts i no se’ls pot exigir res per part del tribunal que, en tot cas, ens ho exigirà al departament”, va dir.
Desobeir la sentència
Un dels primers a manifestar-se ahir contra la sentència del TSJC va ser el sindicat CCOO, que va denunciar les “ingerències” polítiques i judicials en l’afer. En un comunicat, va defensar el català a l’escola “com a llengua d’igualtat d’oportunitats i garantia de cohesió social”. Paral·lelament, la Intersindical- CSC va lamentar que l’anunci arribés en un moment de retrocés generalitzat de l’ús del català a les aules i va posar l’accent en la necessitat d’impulsar noves i més contundents actuacions a l’escola per recuperar el terreny perdut. El tercer sindicat català alerta que “caldrà no caure en trampes amb percentatges, atès que no és cert que l’acceptació d’un mínim del 25% de l’horari lectiu en castellà comportés un 75% de la presència del català a les aules”.
Nou intent d’agressió
La plataforma Som Escola va qualificar de “nou intent d’agressió al model d’escola catalana i al seu enfocament pedagògic”, va instar a la mobilització de la societat per defensar la llengua, i insta les institucions a blindar aquest consens de país.
“Volem una educació catalana, tant en llengua com en continguts”, va indicar a través d’un comunicat la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL). L’entitat va reclamar al govern que no faci “ni un pas enrere”, i especialment a la comunitat educativa que “es mantingui ferma” en la defensa del model d’immersió lingüística. “El català ha de ser l’única llengua vehicular del sistema educatiu, l’única llengua de la comunitat educativa”, afirma l’entitat. Finalment, des dels sindicats USTEC i l’Intersindical es va fer una crida a desobeir el TS, posició que també va tenir la complicitat d’entitats com ara l’ANC o Òmnium. La portaveu de l’USTEC, Iolanda Segura, en declaracions a l’ACN, va criticar que s’intenti imposar un model d’escola “a cop de sentència”. Per la portaveu, “el castellà s’aprèn sol i la llengua que cal preservar és el català”.
LES FRASES
No a l’efecte crida dels recursos
Educació no preveu que ara hi hagi un augment significatiu de les demandes de les famílies que volen més castellà a les escoles. “En 15 anys hem sumat vuitanta sentències, però parlem que cada any escolaritzem 1,5 milions d’infants”, indica Patrícia Gomà, que creu que es tracta d’un fenomen “molt petit”. “Aprofitant el soroll mediàtic puntual, potser altres famílies s’engresquen a presentar més contenciosos”, assenyala. Gomà, però, és taxativa. “Allò que no podran fer aquestes famílies és exigir que s’apliqui la sentència del TSJC als seus centres, perquè és una resolució que s’adreça al departament perquè sigui ell qui plantegi una modificació del marc normatiu.”
