Nou revés a la immersió a l’escola
El Suprem rebutja el recurs de la Generalitat contra la sentència del TSJC que obliga a impartir el 25% de classes en castellà
Educació manté que els centres no han de fer cap canvi en els projectes lingüístics
“Això és un atac als fonaments de l’escola catalana perpetrat per un tribunal allunyat de la realitat sociolingüística dels centres.” El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, van comparèixer ahir d’urgència davant dels mitjans de comunicació per l’anunci que el Tribunal Suprem no havia admès el recurs de cassació interposat per la Generalitat contra la imposició del 25% de les classes en castellà establerta segons sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Amb el rebuig del TS, la sentència serà ferma tan bon punt sigui comunicada oficialment a la Generalitat.
Tot i això, el conseller d’Educació va voler transmetre ahir un missatge de tranquil·litat a la comunitat educativa, a qui va assegurar que han de seguir treballant “com fins ara” i que no han de tocar els seus projectes lingüístics. “Això no va de percentatges. Això va de pedagogia. Demano el màxim respecte pel nostre alumnat i pels professionals del nostre sistema educatiu. L’escola a Catalunya, en català”, va etzibar. Gonzàlez-Cambray ha defensat un cop més el model d’immersió lingüística catalana com a element integrador en especial per a la població nouvinguda. “Un model d’escola on el català ha estat i és una eina fonamental d’igualtat d’oportunitats, de cohesió social i d’equitat”, va insistir, i va recordar que aquest model “compta amb un amplíssim consens social, pedagògic i polític”.
Saber les dues llengües
El conseller d’Educació va puntualitzar que la immersió lingüística a les escoles garanteix que en finalitzar l’etapa escolar tot l’alumnat domina tant la llengua catalana com la castellana. “Això no va de percentatges, va de pedagogia. Estem parlant de l’educació dels nostres infants i joves, i per tant demano respecte pels nostres professionals i pels nostres alumnes”, va dir.
Gonzàlez-Cambray, en resposta als periodistes, va avançar que havia parlat amb la ministra d’Educació, Pilar Alegría, i que aquesta li havia transmès que l’únic que es faria des del govern espanyol seria donar compliment a la Lomloe. “La llei d’educació del ministeri el que diu és que s’ha de garantir des de Catalunya l’aprenentatge i els coneixements en català i en castellà, i això és el que hem fet, fem i farem.”
Absència de conflicte
El conseller va aprofitar també per qualificar d’anomalia la sentència en tant que es fonamenta en la llei anterior a la Lomloe, la coneguda com a llei Wert, i que ja no està vigent. El titular d’Educació va repetir que calia posar en relleu l’absència d’un conflicte real dins les aules provocada per la llengua, tal com pretenen fer alguns sectors, i ho va exemplificar explicant que des del 2005 “només 80 famílies han demanat l’escolarització en castellà a Catalunya davant l’1,5 milions d’alumnes que hi ha cada curs”. Gonzàlez-Cambray va relligar la seva intervenció recordant que precisament la resposta del TS arriba en un moment en què la salut de la llengua catalana, en especial del seu ús social als centres educatius, mereix tota l’atenció. “Des del Departament d’Educació, juntament amb Cultura, estem desplegant un pla de promoció i impuls del català a les escoles davant d’una situació que no és la que voldríem, i per això actuem amb fermesa, convicció i realisme”, va dir, i va afegir que “l’ús social del català s’ha d’incrementar entre els alumnes i entre els alumnes i el professorat”.
En aquest sentit, va anunciar que en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, el Síndic de Greuges farà un estudi de l’ús de la llengua catalana dins dels centres educatius. “Amb tots aquests diagnòstics es posarà en relleu que el que cal fer és reforçar l’ús del català”, va assenyalar. Gonzàlez-Cambray va afirmar que aquest nou “atac” contra la immersió lingüística “demostra un cop més que allò que necessitem és un estat independent que pugui prendre les seves decisions i no haver d’estar a l’espera que un jutge es manifesti sobre un sistema educatiu des del desconeixement”.
Anàlisi profunda
Per la seva banda, la consellera de Cultura va explicar que una de les primeres accions per combatre la “no bona salut” del català ha estat demanar a tots els departaments del govern que analitzin l’ús del català dins dels seus àmbits “perquè són ells els que ho coneixen millor”. “Estem en una etapa en què avaluem i prenem mesures”, va dir.
