Trens i inversió industrial per tenir l’aval dels comuns
Retiren l’esmena a la totalitat als comptes a canvi d’obtenir un preacord de vuit punts en el qual queda pendent el projecte de Hard Rock
Albiach agraeix el gest a ERC, però entén que pacta amb el govern
La tramitació dels pressupostos de la Generalitat ha acabat posant En Comú Podem (ECP) altra vegada a l’epicentre polític en arrencar diumenge un preacord amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a canvi de retirar ahir l’esmena a la totalitat als comptes. Té set punts, alguns de certa concreció, com ara l’impuls d’un gran acord nacional en mobilitat i en inversió industrial, però d’altres que, com admetia la presidenta del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach, s’hauran de continuar negociant abans de donar el seu suport definitiu en el ple del dia 23 de desembre. Però el punt definitiu que va provocar la retirada de l’esmena, va ser que els republicans acceptessin canviar l’estratègia a l’Ajuntament de Barcelona i facilitin l’aprovació dels comptes.
I, de fet, aquest és el “gest” d’ERC que va agrair Albiach, que va tornar a defensar que el “canvi de paradigma econòmic” a Europa i a l’Estat espanyol amb pressupostos expansius s’havia d’acompanyar d’un canvi de “paradigma polític” lluny de “velles inèrcies” entre les quals els comuns hi compten deixar de banda la divisió entre “independentistes i no independentistes” per “millorar la vida de la gent”.
El preacord deixa al marge un dels temes que Albiach va admetre que pot tensar les negociacions, com ara el projecte del Hard Rock a Vila-seca, però en canvi va treure ferro a altres qüestions que sí que havien paralitzat les negociacions entre el govern i la CUP, com són els projectes dels Joc Olímpics d’hivern i també l’ampliació de l’aeroport. Sobre aquest últim va assegurar que era un projecte que entenia que ja està “soterrat”, mentre que dels Jocs Olímpics només “hi ha una partida per fer una consulta”.
Sí que va destacar la resta de principis d’acord a què havien arribat, com ara el de posar en marxa la iniciativa Catalunya un país de trens, que inclou un gran acord nacional per a la mobilitat. En aquest sentit va explicar que en la darrera reunió de diumenge que va durar dues hores, havien concretat impulsar el tramvia al Camp de Tarragona, la licitació de la qual començaria en breu: el de projectar el del Bages i també el de la Costa Brava. Altres qüestions que va destacar són les de convertir l’N-II en via “pacificada” al trànsit al seu pas pel Maresme –ja és una iniciativa que tenia previst el govern– i la congelació de les tarifes de transport públic. A més, va assegurar que s’està treballant per posar en marxa rodalies Lleida, recuperar el tren Avant Tortosa, el de l’Aldea a Barcelona i allargar la línia R8 fins a Vilafranca.
En habitatge es preveu augmentar el pressupost fins als 1.000 milions d’euros i, en polítiques econòmiques, es vol augmentar la inversió al Pacte Nacional per a la Indústria, que passa de 50 a 76 milions d’euros, amb la suma de noves línies de crèdit públic fins a 210 milions de l’Institut de Català de Finances (ICF) destinats a reactivar les indústries del país. També inclou 65 milions per a formació professional i l’impuls a l’I+D+I amb 10 milions per augmentar fins a un 8% l’ocupació en aquest sector.
LA FRASE
Negociar el psicòleg i dentista públic
Un dels aspectes que els comuns volen continuar treballant en les negociacions és la inclusió de partides concretes per a la inversió en el dentista i el psicòleg públic. En l’àmbit sanitari també s’ha de concretar la internalització dels serveis als telèfons 061 i el 112 i, en polítiques d’igualtat, i la creació d’un mecanisme per legalitzar i dignificar el treball de cures i de neteja de la llar.
L’impuls de l’empresa energètica pública amb l’horitzó del 2022, que inclogui la creació d’onze comunitats energètiques, són alguns dels acords que també s’hauran de concretar, a més de la creació de l’oficina per tal d’ajudar els ajuntaments sense recursos tècnics en els processos de remunicipalització de l’aigua o l’impuls de l’oficina de conservació del litoral.