El TSJC rebutja investigar el govern pels avals de l’ICF
El tribunal entén que els fets denunciats per Vox, CCC i Cs no suposen cap delicte
El tribunal argumenta que el decret llei d’un òrgan polític no pot suposar prevaricació ni malversació
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat admetre a tràmit les querelles i denúncies contra el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els consellers d’Economia, Jaume Giró, i de Presidència, Laura Vilagrà, pels delictes de prevaricació i malversació per haver aprovat el decret llei dels avals de l’Institut Català de Finances (ICF) als ex-alts càrrecs del govern encausats per l’acció exterior de la Generalitat al Tribunal de Comptes (TCu) espanyol.
En una resolució coneguda aquest dijous, la Sala Civil i Penal del TSJC argumenta que l’aprovació del decret no suposa cap delicte de prevaricació ni malversació de fons públics, com afirmava Vox en una querella a la qual es van sumar les denúncies de Convivencia Cívica Catalana (CCC) i Ciutadans (Cs).
D’acord amb el criteri de la fiscalia –que també es va oposar a admetre a tràmit el cas–, els magistrats defensen que tal com estan formulats els avals “res no permet afirmar que el marc legal aprovat pel govern de la Generalitat sigui arbitrari per ell mateix i que possibiliti sense més una administració deslleial de fons públics”. La interlocutòria raona que l’administració
“conserva el control sobre els recursos i disposa d’un procediment executiu que garanteix el seu retorn”. Segons la Sala, “només es podria perseguir els membres del govern si l’aval s’executa i després no se’n demana el retorn”.
A més, el tribunal remarca que l’objecte dels avals del decret és “estrictament cautelar” –perquè preveu fer front al patrimoni de càrrecs públics davant decisions no fermes– i estableix una sèrie de condicions per a la seva prestació, com el fet que els actes perseguits siguin comesos en exercici de càrrec públic o que no estiguin coberts per les assegurances. També dona a la Generalitat la potestat de denegar-los en aquells casos en que la conducta del funcionari hagi obert un procediment sancionador per la pròpia administració.
Els magistrats valoren que totes les quantitats garantides a través de l’ICF hauran de ser retornades a l’erari pública si hi ha sentència ferma en contra dels beneficiaris que “estableixi finalment la existència de responsabilitat comptable o civil derivada de falta o delicte”.
El tribunal retreu als denunciats que al·ludeixin a la “il·legalitat” de les actuacions dels alts càrrecs avalats, tenint en compte que el Tribunal de Comptes encara no ha adoptat una decisió definitiva sobre la qüestió.
“Portada a les seves últimes conseqüències aquesta tesi condueix a negar tota possibilitat d’atorgar cobertura cautelar a un servidor públic –alt càrrec o funcionari– davant el risc de perjudici patrimonial per fets derivats de l’exercici del càrrec encara pendents d’enjudiciament, cosa que manca de suport exprés en cap mandat del bloc de constitucionalitat”, afegeix.
L’escrit recorda que si bé el decret es va crear per resoldre amb urgència la petició d’avals del TCu a diversos ex-alts càrrecs del govern, però també abasta altres possibles afectats per fets similars i que encara no tinguin sentència ferma.
El TSJC també descarta el possible delicte de prevaricació administrativa perquè no es tracta d’una simple resolució administrativa sinó una norma jurídica d’urgència amb rang llei, per la qual cosa cau “fora del control de la validesa dels tribunals d’ordre contenciós administratiu” i esta subjecte al Tribunal Constitucional (TC). En aquest sentit, apunta que el cas ja està recorregut davant el TC per part de Vox.
La Sala indica que el govern no només és un òrgan administratiu sinó polític i constitucional, i els seus actes polítics i legislatius, com el decret llei del juliol sobre els avals, no poden ser perseguits penalment per prevaricació. “El govern de la Generalitat no va dictar una mera resolució en un assumpte administratiu, pressupost de tota prevaricació administrativa”, puntualitza.
En paral·lel a les denúncies del TSJC, la fiscalia de Barcelona investiga fa mesos la junta de govern de l’ICF per la concessió dels avals per cobrir la fiança de 5,4 milions d’euros que el Tribunal de Comptes reclama a una trentena d’ex-alts càrrecs del govern per destinar diners públics presumptament a la promoció del procés a l’estranger.