El govern espanyol acorda amb CCOO i la UGT apujar un 0,6% les cotitzacions

Les cotitzacions pujaran un 0,6% a partir del 2023 per garantir les pensions de la generació del baby boom, les persones nascudes entre finals dels cinquanta i mitjan dècada dels setanta. Així ho estableix l’acord sobre el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), al qual van arribar el govern espanyol i els sindicats CCOO i UGT ahir i que va ser adoptat sense la patronal, que va abandonar la reunió en desacord amb la proposta feta per José Luis Escrivá, ministre d’Inclusió i Seguretat Social. Escrivá va lamentar que la patronal no s’hagi adherit a l’acord, que s’introduirà com a esmena a la primera part de la reforma de les pensions que es tramita al Congrés.

El nou mecanisme consisteix que les empreses i els treballadors aportaran un 0,6% més a la Seguretat Social durant els pròxims deu anys, del 2023 al 2032. La part més important d’aquesta càrrega addicional anirà a càrrec de l’empresa –un 0,5%– i la resta –un 0,1%–, del treballador. I com es trasllada a la nòmina? Segons càlculs del ministre, per a un salari que aporti 2.000 euros a la base de cotització, suposarà un increment de 12 euros mensuals, deu dels quals els assumirà l’empresa i dos, el treballador.

El govern espanyol va subratllar que aquest nou mecanisme combina diversos elements que “permeten repartir d’una manera equilibrada” entre generacions “l’esforç per reforçar el sistema”, un fet que, segons l’executiu estatal, evita “les retallades en la pensió inicial que suposava el factor de sostenibilitat, especialment entre els més joves”. També va assenyalar que el MEI tindrà dos components, el primer dels quals, la reactivació dels Fons de Reserva de la Seguretat Social, a través d’una “aportació finalista” entre el 2022 i el 2032. Serà aquí on s’incrementaran un 0,6% les cotitzacions per contingències comunes, percentatge repartit entre l’empresa i el treballador, “amb la mateixa distribució que en les cotitzacions socials”. Aquesta aportació, diu el govern, actuarà com a “vàlvula de seguretat” del sistema a partir del 2033, en cas que hi hagi un desviament de la previsió de despesa en pensions per al 2050. En cas que no hi hagués una desviació de la despesa prevista, no s’aplicarà cap mesura i es plantejarà fer servir els recursos del fons de reserva per “reduir les cotitzacions socials o millorar la quantia de les pensions”.

Finalment, el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social va assenyalar que si a partir del 2033 es detectés en els informes d’envelliment de la Comissió Europea una desviació de la previsió de despesa en pensions per al 2050 en relació amb l’informe del 2024 (que es farà servir com a referència), s’usarà el fons, amb un límit de disposició anual del 0,2% del PIB. Si la disposició dels actius del fons de reserva no fos suficient, el govern indica que negociarà amb els interlocutors socials una proposta que, “de manera equilibrada”, serveixi o per reduir el percentatge de despesa en pensions en termes de PIB o per incrementar el tipus de cotització, o altres fórmules alternatives per augmentar els ingressos.

CCOO va considerar el pacte un “èxit sindical indiscutible”, atès que s’ha “aconseguit” que la reforma del sistema de pensions no s’abordés des de la lògica de la retallada, sinó des de la lògica de la millora d’ingressos de la Seguretat Social.