La CUP presidirà els plens del Consell per la República
Ona Curto, regidora d’Arenys de Mar, escollida en l’assemblea constituent dels 121 membres que ha de renovar el consell de govern
Diu que falta representació i que és un “punt clau” per arribar lluny
L’Assemblea de Representants del Consell per la República (CpR) va escollir ahir la regidora de la CUP d’Arenys de Mar Ona Curto com a primera presidenta d’aquest ple en el transcurs de la sessió constituent que es va fer ahir al matí a Canet de Rosselló, a la Catalunya del Nord. Curto va ser la candidata que va obtenir més vots, amb 59 d’un total de 117, al davant de l’alcaldessa dels Banys d’Arles, Maria Costa (50), i Jordi Pesarrodona (34), l’exregidor d’ERC de Sant Joan de Vilatorrada i ara d’Independentistes d’Esquerres, que ocuparan la vicepresidència primera i segona respectivament. En les votacions es van imposar a Albert Donaire, Jordi Manyà, Àngels Folch, Júlia Balés i Joan Botey.
La resta de la mesa serà per a Joan Puig, militant històric d’ERC i membre del corrent Primer d’Octubre, i per a la diputada de Demòcrates Assumpció Laïlla, que n’ocuparan les dues secretaries. En van quedar exclosos els altres candidats Raquel Santiago i Joan Botey. El primer ple també va servir per crear les primeres set comissions i subcomissions de treball i, com a principals reptes en els propers dos mesos, hi ha l’elaboració i aprovació del reglament que estipuli els mecanismes de funcionament en la comissió legislativa orgànica i l’elecció en una altre ple del consell de govern, segons va explicar l’actual vicepresident de la direcció en funcions, Toni Comín.
La nova presidenta de l’assemblea va defensar la necessitat de culminar “els resultats de l’1 d’octubre que ens legitimen com a país independent” i va admetre que es presentava a la presidència per “representar la transversalitat al Consell”. En aquest sentit Curto hi va afegir que “malauradament ens falta molta representació”, fet que considera “un punt clau” perquè el CpR “tiri endavant i tiri lluny”. Per això, i lamentant “el punt de desconeixença i desconfiança” que genera el Consell a la mateixa CUP i a ERC, va fer una crida sense citar-los –tot i parlar de “cupar” l’espai– per “legitimar” l’ens i que s’hi sumin més càrrecs institucionals i electes, ja que actualment només signifiquen 40 dels 121 representants. “La pluralitat, la transversalitat i el feminisme” són els reptes de l’assemblea perquè “no tingui una veu única”, va destacar Curto.
Al ple, hi va assistir l’actual president en funcions de CpR, Carles Puigdemont; la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i Lluís Puig, entre d’altres. Comín va destacar que després de tres anys de treball fundacional l’assemblea “culmina i comença una nova etapa en què l’acció política del consell ja no reposarà de manera principal o gairebé exclusiva en el seu govern”. I va destacar que el CpR ja era “l’actor polític d’adscripció voluntària més gran de Catalunya”. Borràs, de la seva banda, va demanar “prestigiar” el Consell com a “espai d’unitat” davant d’aquells “que generen divisió i que l’han vilipendiat massa sovint”.
També hi va assistir Clara Ponsatí, a qui –segons va narrar El Món.cat– els gendarmes van aturar a l’aeroport de Perpinyà en un control rutinari durant 10 minuts i després li van preguntar si Carles Puigdemont feia el mateix viatge que ella.
LA FRASE
LA XIFRA
LA DATA
Puigdemont: “Els avenços s’han fet fressant camí”
L’actual president del Consell per la República (CpR), Carles Puigdemont, va intervenir en l’assemblea per recordar que els avenços a Catalunya “s’han fet fressant camí i ens toca a nosaltres fer-ho” malgrat rebre “esgarrinxades” i tot tipus d’incomprensió perquè d’altres “veuen que hi ha dreceres aparentment més còmodes i no tan exposades”. A més, va assegurar que “anem bé” quan “no tothom se sent còmode i content” en el rol del Consell en notar que hi ha un moviment en marxa que “no té por de les intimidacions mediàtiques i polítiques”. Per això hi va afegir que calia continuar animant-los per fer més gran i “empènyer” el llegat de l’1-O i els va encoratjar a seguir “fressant el camí” per explicar que l’Estat català “tindrà unes formes democràtiques que no seran un calc a petita escala del que estem acostumats amb l’Estat espanyol”.