Política

Memòria Històrica

Presoners a Empúries

Centenars de soldats republicans van fer treballs forçats en les excavacions arqueològiques

El Memorial Democràtic inaugura avui un espai que rememora els fets

És un dels episodis més foscos i desconeguts de les excavacions a les ruïnes d’Empúries, convertit en un camp de concentració per als 150 soldats republicans forçats a treballar-hi com a presoners de guerra. El 2003 l’arqueòleg i catedràtic de la UB Francesc Gracia Alonso va reivindicar la memòria d’aquests homes al llibre col·lectiu Una inmensa prisión. Avui, el Memorial Democràtic inaugura un plafó que recorda els represaliats i serà visible en l’itinerari pròxim a les restes de l’amfiteatre i la palestra.

Les excavacions a Empúries van començar el 1846 i des del 1931 fins a l’aixecament militar, el juliol del 1936, el responsable del jaciment amb més projecció internacional del país va ser Pere Bosch Gimpera, considerat el fundador de l’arqueologia catalana moderna. En acabar la Guerra Civil, Bosch Gimpera es va exiliar a Mèxic i els vencedors van imposar un nou responsable afí, Martín Almagro Basch, de la Falange i nomenat director del Museu Arqueològic de Barcelona el 1939.

Segons explica Francesc Gracia, Almagro va aprofitar les investigacions de Bosch Gimpera per fer-se un nom amb la represa de les excavacions. Necessitat de mà d’obra, les autoritats franquistes la hi van aconseguir entre els batallons disciplinaris de presoners de guerra, creats en el marc de la política repressiva i punitiva del franquisme que es va exercir sobretot del 1939 al 1952. Així, del setembre del 1940 al març del 1941 hi van excavar els soldats de la quarta companyia del batalló de treballadors Figueres 71. El desembre del 1941, s’hi va afegir una unitat del batalló disciplinari de soldats treballadors 46. Gracia va entrevistar supervivents de les excavacions. Entre ells hi havia Lluís Regolí, voluntari de la columna Durruti, o Josep Llover, que havia travessat l’Ebre; Roberto Segura, mecànic d’aviació, o el futbolista del Barça Josep Bayo. Eren unes condicions de treball duríssimes, d’esclaus, amb càstigs, cops i corretjades, passaven gana i fred, dormien en barracons amb manca d’higiene i emmalaltien de tifus. En la mesura que podien, els veïns de l’Escala els passaven menjar. Van desenterrar la muralla de la ciutat romana i van treballar a l’amfiteatre i a la palestra. Gracia considera que l’Empúries que coneixem és bàsicament el resultat d’aquestes campanyes d’excavació.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.