El Congrés Mundial d’Hospitals que es fa Barcelona discuteix l’impacte del sistema sanitari en el canvi climàtic
Trilla encoratja els sanitaris a ser “un exemple” contra l’emergència climàtica, com quan ho van ser amb el tabac
El Congrés Mundial d’Hospitals que se celebra a Barcelona planteja com un dels principals reptes millorar la relació entre els sistemes de salut i l’emergència climàtica.
En una roda de premsa per presentar alguns dels temes sobre aquesta 44a edició, que se celebra entre el 8 i l’11 de novembre, diferents representants de la trobada han fet referència a la necessitat de millorar la digitalització, reduir tant com es pugui la presencialitat i ser més eficients energèticament.
Així, el president del comitè científic del congrés, Antoni Trilla, ha animat els sanitaris a reduir la petjada ecològica i ser “un exemple” en la lluita contra la contaminació, com ho va fer el sector sanitari en el passat per conscienciar sobre el tabac.
El també cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic ha enumerat diferents possibilitats a l’abast dels treballadors del sistema de salut, argumentant que en són “molts” i que cal reduir l’augment de la temperatura del planeta. “Als alumnes de medicina i a nosaltres mateixos ens diem: Si pots, ves caminant o en bicicleta. Dutxa’t amb aigua menys calenta. Planta un arbre. Fes una sèrie de coses i dona exemple”, ha apuntat.
En un moment que coincideix amb la Cimera del Clima de Glasgow, Trilla assegura que “igual que en el seu moment els metges van ser un exemple a l’hora de deixar de fumar i van deixar-ho de manera majoritària, ara és el moment que tots els professionals sanitaris individualment i, per descomptat, les grans organitzacions demostrin que estan preocupats i facin petits esforços”.
En el mateix sentit, una altra de les representants de l’acte, Muna Tahlak, directora general de l’Hospital de Dones i Nens Latifa de Dubai i tresorera de la Federació Internacional d’Hospitals (IHF), ha apuntat la necessitat de fixar-se en els anomenats “hospitals verds” d’arreu del món i en aprofitar un dels aprenentatges positius de la pandèmia, com és l’assistència telemàtica. “S’ha pogut tractar molta gent fora d’un context hospitalari”, ha recordat. Així, si això s’aconseguís consolidar, es podria arribar a fer minvar “el consum de recursos”.
Precisament per posar xifres a la necessitat, l’actual president de l’IHF, Risto Miettunen, ha apuntat que “de mitjana, en un hospital universitari es calcula que hi ha uns dos milions de pacients ambulatoris que es tracten anualment”. “Si tots necessiten un desplaçament, imaginem l’impacte que té en el canvi climàtic”, ha afegit.
Miettunen ha assenyalat que en aquest congrés “un dels temes importants” que s’abordarà és la relació amb el canvi climàtic. Entre els diferents vessants, ha destacat “la digitalització en entorns que ajudi a garantir una major sostenibilitat del tractament hospitalari”.
Lliçons de la pandèmia
Sobre altres reptes del congrés, Trilla ha apuntat que ja van acumulats “més de 600 dies de pandèmia” i que s’hauran de debatre també les fórmules per resoldre “l’equilibri sempre difícil” de la gestió entre pacients covid i de la resta de patologies. La cita preveu abordar desafiaments que toquen la recuperació de l’equitat en l’accés al sistema de salut o l’adaptació als nous perfils amb malalties cròniques.
Pel que fa al mateix congrés, Risto Miettunen, ha celebrat que, tot i haver-se hagut d’endarrerir la seva celebració, l’edició a Barcelona s’hagi pogut celebrar finalment amb un format híbrid. Així, ha assenyalat que hi assistiran en total més de 1.000 persones presencialment i unes 400 digitalment, fet que suposa “un rècord” en conjunt.