Xina
A l’inici de l’eternitat
Arrenca el sisè ple del Partit Comunista, en què es facilitarà la perpetuació del president Xi, que serà el líder amb més poder després de Mao
L’adoctrinament a l’escola i la repressió d’un milió i mig de membres del partit, les claus
Els principals líders xinesos van iniciar ahir el sisè ple del Partit Comunista de la Xina (PCX), que revisarà els èxits històrics de la formació, i consolidarà el lideratge del seu president, Xi Jinping. Està previst que, la tardor de l’any que ve, el president xinès renovi el càrrec per a un tercer mandat, un fet inèdit a la Xina moderna.
Prop de 400 membres del poderós comitè central del partit es reuneixen en una sessió plenària de quatre dies que, com totes les reunions de lideratge al país, es fa a porta tancada. L’agència de notícies oficial xinesa Xinhua va informar que Xi va obrir la reunió amb un informe de treball i “explicacions sobre un projecte de resolució sobre els principals èxits i experiències històriques del partit” al llarg dels seus 100 anys d’història. La resolució establirà les bases per al vintè congrés del partit, l’any vinent, en el qual s’espera que el president xinès sigui escollit per a un tercer mandat. Això, malgrat haver acomplert els dos mandats de cinc anys, els mateixos que van tenir els seus predecessors. La Xina ja va eliminar el límit de mandats de la presidència el 2018, cosa que podria mantenir Xi en el poder per a la resta de la seva vida.
El ple, que es reunirà a porta tancada fins dijous, farà la “tercera resolució històrica”. Fins ara, el partit només havia publicat dues resolucions més en la seva història: el 1945, quan treballava per arrabassar el poder als nacionalistes de Chiang Kai-shek –cosa que passaria quatre anys més tard–, i el 1981, quan Deng va fer una anàlisi de l’accidentada Revolució Cultural de Mao entre el 1966 i el 1976. La tercera, aquesta, serà una “resolució històrica” sobre “els màxims èxits i experiències” en el centenari del partit. Encara que aquesta resolució no serà tan ambiciosa com les anteriors ni criticarà els seus antecessors, sí que situarà encara més Xi com el dirigent més poderós des de la mort del líder xinès Mao Tse-tung.
Al llarg d’aquesta dècada passada, Xi ha anat fomentant un culte a la personalitat propi dels règims autoritaris, amb el suport dels mitjans de comunicació i l’adoctrinament a l’escola, on els alumnes tenen fins i tot una assignatura obligatòria anomenada “pensament de Xi”. A més, des del començament del seu mandat, el líder xinès es va encarregar d’eliminar tot aquell que pogués fer-li ombra mínimament: amb l’excusa de la corrupció, va establir purgues internes, que van arribar a afectar un milió i mig de funcionaris i membres del partit. Paral·lelament, s’ha produït una dura repressió contra minories i opositors: més d’un milió de musulmans han estat detinguts i adoctrinats, també s’ha retallat la llibertat d’expressió i s’ha limitat dràsticament l’oposició a Hong Kong. Les amenaces militars contra l’autogovernada Taiwan són ara sobre la taula.