Merkel entra en la pròrroga i Scholz negocia la coalició

La premsa gràfica es va clavar ahir a les 10.50 h, deu minuts abans de l’inici de la sessió constitutiva, a la tribuna per al públic del Bundestag (Parlament federal). Per primer cop en trenta anys, Angela Merkel no s’asseia entre els diputats ni tampoc als bancs del govern. Estava asseguda al lloc dels visitants, al costat del president del país, Frank-Walter Steinmeier.

Era una imatge inèdita, per a una cancellera que ha jurat el càrrec quatre vegades i que el 2018 va anunciar que es retiraria quan esgotés el quart mandat. Merkel ha complert aquesta promesa i tot indica que ho farà fins al final. És a dir, fins que hi hagi un altre canceller. Mentre ella seguia de lluny l’acte de constitució del nou Parlament, a primera fila del plenari, el seu vicecanceller i ministre de Finances, el socialdemòcrata Olaf Scholz, parlava amb altres diputats, possibles socis o potser ministres potencials.

Les negociacions de coalició entre socialdemòcrates, verds i liberals van començar fa una setmana. Fins al 10 de novembre continuaran en format de grups de treball, després passaran a la fase decisiva i, teòricament, Scholz tindrà un pacte de coalició llest per sotmetre’s a l’elecció com a canceller en cap el 6 de desembre. Un calendari que, si es compleix, deixarà Merkel sense rècord de permanència en el poder, que ara té Helmut Kohl. Per superar-lo hauria de ser cancellera com a mínim fins al 17 de desembre.

Però aquesta qüestió no sembla que preocupi Merkel. Ahir se la veia somrient a la tribuna. Poc després, rebia del president Steinmeier el comiat formal com a cancellera. I també uns quants elogis presidencials a la seva gestió en les successives crisis que li ha tocat afrontar. Res de nou, en una cancellera que està en plena tanda de comiats, dins d’Alemanya o a escala europea, i que cada dia sent frases semblants.

Els elogis de Steinmeier tenien un to gairebé familiar. L’ara president va ser ministre d’Exteriors de Merkel en dues legislatures. També va ser el seu rival en les eleccions generals del 2009, però les afinitats entre tots dos guanyen sobre els enfrontaments electorals del passat. El socialdemòcrata Steinmeier es va convertir el 2017 en president per consens entre el seu partit i el bloc conservador de Merkel. Uns mesos després, i quan el també socialdemòcrata Martin Schulz es negava a negociar una altra gran coalició liderada per Merkel, Steinmeier va intercedir fins a gairebé obligar el seu partit a segellar una nova aliança.