La CE retira l’amenaça imminent de tallar els fons a Polònia
Von der Leyen ofereix diàleg a Varsòvia i guarda al calaix l’opció de mesures econòmiques
Emprendrà igualment “accions legals” per la sentència polonesa que nega la supremacia del dret de la UE
Brussel·les fa marxa enrere i retira l’amenaça imminent de tallar els fons europeus a Polònia pel desafiament a l’ordenament jurídic de la Unió Europea i les interferències polítiques en el sistema judicial. Després que els líders europeus li demanessin rebaixar el to, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va aclarir ahir que no prendran mesures de caràcter econòmic, de moment.
Ho va justificar dient que cal esperar que el Tribunal de Justícia de la UE –amb seu a Luxemburg–, es pronunciï abans sobre la legalitat de l’anomenat “mecanisme de condicionalitat”, que permet restringir les ajudes europees a un estat membre si posa en risc l’estat de dret i, de retruc, el pressupost comunitari.
Polònia i Hongria van impugnar la creació d’aquest mecanisme, i Luxemburg s’hauria de pronunciar a principi del 2022. Von der Leyen va remarcar ahir que poden fer alguns passos, com per exemple demanar “informació o explicacions” al govern en qüestió, però va assegurar que per ara no anirà més enllà.
El Parlament Europeu ha amenaçat Von der Leyen de portar-la als tribunals si, abans del 2 de novembre, no activa aquest mecanisme. La normativa està vigent i la cambra creu que té l’obligació d’actuar. Tanmateix, l’opinió dels estats ha pesat més que la de l’Eurocambra.
En la cimera europea que va acabar ahir a Brussel·les, els 27 van encomanar a Von der Leyen optar per la via del “diàleg”. Charles Michel, el president del Consell Europeu, on seuen els caps d’estat i de govern, va remarcar ahir que l’objectiu final ha de ser “trobar solucions” al Polexit legal.
Així, l’executiu europeu ha accedit a enterrar la destral i a intentar, de nou, fer entrar en raó el govern ultraconservador del partit Llei i Justícia. A canvi, vol concessions del primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki. “Esperem que el diàleg vagi seguit d’accions concretes per part del govern polonès”, va avisar Von der Leyen.
Mentre l’alemanya feia gestos d’apropament, Morawiecki marxava de Brussel·les amb el mateix discurs que quan hi va arribar. “El TJUE no pot decidir en àrees on no hi ha l’aprovació de tots els països de la UE”, va dir. El dirigent euroescèptic opina que el dret de la UE no té supremacia perquè no ho posa als tractats, si bé Luxemburg va declarar en una sentència el 1963 (abans que Polònia entrés al club europeu) que sí que està per sobre del dret nacional. La jurisprudència del TJUE és una font del dret comunitari i vincula els estats.
Però a Morawiecki no li han agradat diverses resolucions de Luxemburg, com la que va censurar la seva reforma del règim disciplinari dels jutges, i ataca la màxima instància judicial de la UE. “Els buròcrates i les institucions de la UE no haurien d’interferir en àrees que no estan indicades en els tractats”, va insistir.
Via legal
Brussel·les tampoc es pot quedar de braços plegats davant la incertesa legal que provoca la decisió del TC, ja que la primacia de les lleis de la UE és un principi bàsic per al funcionament de l’ordenament jurídic comú. La CE va assegurar ahir que emprendrà accions legals per defensar les normes europees, tot i que la cancellera alemanya, Angela Merkel, creu que el conflicte no es resoldrà amb “una allau de demandes al TJUE. “Serà un llarg camí on hi haurà una combinació de diàleg i respostes legals”, admet Von der Leyen.
Independència judicial
En paral·lel, la CE continua pressionant Varsòvia per revertir les reformes de la judicatura perquè posen en risc la independència judicial al país. I és que, de fet, veuen deslegitimat el Tribunal Constitucional responsable del Polexit legal, és a dir, la sortida de facto de l’ordenament jurídic de la UE, perquè part dels seus membres van ser nomenats per una llei que va ser declarada inconstitucional.
LES FRASES
LA FRASE
Sánchez marxa amb les mans buides
Fracàs del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en el seu intent d’obtenir una ajuda de Brussel·les per afrontar l’encariment de la llum. La Unió Europea va tancar ahir la porta a adoptar mesures conjuntes de forma immediata com volia el govern del PSOE i Podem. Després de la cimera europea en què es va abordar la qüestió, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va insistir en la rebaixa d’impostos a les llars vulnerables i empreses, si bé estudiaran “certs comportaments” del mercat elèctric i del gas per valorar si cal “una major regulació”. Aquesta anàlisi tècnica s’hauria de presentar a mitjans de novembre per tal que en la pròxima reunió dels líders europeus del desembre puguin discutir mesures amb una imatge més clara del problema. En sortir de la trobada d’ahir, Sánchez va lamentar que la UE no hagi anat “més enllà” per fer front a l’augment del preu de l’energia. Tot i això, va celebrar que al club comunitari s’estiguin “posant en marxa línies de treball” per fer front a la crisi energètica, perquè és un “avenç”. “Som 27, i els temps són diferents”, va remarcar.