Rússia acull els talibans a la comunitat internacional
Moscou mostra el seu suport al nou règim afganès i els rep en una cimera amb la Xina, el Pakistan i l’Índia
El Kremlin vol ser fort al centre d’Àsia i evitar l’extensió d’extremismes i el tràfic de drogues
Rússia fa costat als talibans. Aquest és el missatge que emetia ahir el Kremlin en acollir una de les cimeres internacionals més importants per als insurgents afganesos des que van assolir el poder, a mitjans d’agost. La trobada va tenir la participació de potències com ara la Xina, el Pakistan, l’Índia o l’Iran, a banda de les repúbliques exsoviètiques que s’escampen pel territori comprès entre Rússia i el nord de l’Afganistan.
El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va reconèixer els “esforços” que els talibans estarien duent a terme per estabilitzar l’Afganistan. A la cimera, l’administració afganesa estava representada pel nou viceprimer ministre, Abdul Salam Hanafi, una figura destacada entre els talibans que va liderar les converses que el país va mantenir la darrera setmana amb la Unió Europea i amb els Estats Units –absents ahir per suposats motius logístics–. La complicitat que uns i altres van voler representar no va impedir a Lavrov recordar que el Kremlin “no preveu reconèixer els talibans” fins que aquests no compleixin la seva paraula i reformulin el seu govern, fent que “reflecteixi els interessos de tots els grups ètnics i de totes les forces polítiques”. Algunes veus temen que els talibans no tindrien la intenció de protegir les minories ni les dones, tal com haurien promès que farien a l’inici del seu nou domini.
La cimera d’ahir arribava el dia després que Rússia, la Xina i el Pakistan asseguressin que proveirien d’ajuda humanitària l’Afganistan, on els bancs no tenen diners, els funcionaris no estan rebent el seu sou i els preus del menjar s’han disparat i ha fet perillar l’alimentació de milions de persones.
Rússia té els talibans a la llista d’organitzacions terroristes i el contacte amb aquestes entitats està penat per la legislació russa. Malgrat això, el Kremlin ha mantingut contacte amb els talibans durant anys, i manté la seva ambaixada oberta a Kabul, argumentant que fer-ho és essencial per a l’estabilitat de l’Afganistan. El país té interès a augmentar la seva influència a la zona després que l’antiga Unió Soviètica fos humiliada i expulsada de l’Afganistan després de lluitar-hi durant deu anys i de perdre-hi –segons algunes fonts– 50.000 soldats.
El president Vladímir Putin estaria preocupat pel tràfic de drogues que podrien penetrar a Rússia des de l’Afganistan, però també li amoïnaria la propagació dels “extremistes islamistes” per les antigues repúbliques soviètiques que separen Rússia del territori afganès. El Kremlin veu la presència d’Estat Islàmic i d’altres faccions islamistes al nord de l’Afganistan com una amenaça que podria desencadenar un problema a Rússia, on la majoria dels més de 9 milions de musulmans que hi resideixen ho fan a les parts més pobres del país.