Brussel·les amenaça de tallar els fons europeus a Polònia
Tens cara a cara entre Von der Leyen i el primer ministre polonès en el ple de l’eurocambra pel ‘Polexit’ legal
Varsòvia acusa la UE de fer “xantatge” econòmic i assegura que no es deixarà “intimidar”
Brussel·les redobla la pressió a Varsòvia i amenaça de tallar-li les subvencions europees si no respecta les normes comunitàries. Fa cinc anys que la Comissió Europea intenta convèncer el govern ultraconservador de Polònia que deixi d’interferir descaradament en la judicatura a través dels tribunals i del diàleg. Res ha funcionat i, davant un desafiament al propi ordenament jurídic de la Unió Europea, l’executiu comunitari eleva el to i es mostra disposat a tancar-li l’aixeta.
La tensió entre Brussel·les i Varsòvia es va palpar ahir a l’eurocambra en el debat sobre la sentència del Tribunal Constitucional polonès que declara la supremacia de la constitució polonesa per sobre del dret de la UE. Un cara a cara agre i sense punts de trobada entre la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, i el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki.
Suports diversos
“Està intentant escapar-se del debat”, li va recriminar l’alemanya visiblement enfadada amb el polonès, que es va esplaiar durant 35 minuts en el que se suposava que havia de ser una breu intervenció de deu minuts. A la seva banda del ring, Morawiecki tenia els ultraconservadors, ultradretans, euroescèptics i xenòfobs, mentre que Von der Leyen comptava amb el suport de populars, socialistes, liberals, ecologistes i de part de l’esquerra.
En aquest ambient crispat, la cap de l’executiu europeu va avisar que una de les opcions sobre la taula és suspendre les ajudes europees a Polònia perquè la sentència del Tribunal Constitucional polonès pot posar en risc els diners dels contribuents europeus. “És un desafiament directe a la unitat de l’ordre legal de la UE. Només un ordre legal comú proporciona certesa legal i confiança mútua”, va remarcar. Com a guardiana dels tractats, Von der Leyen també va defensar el seu “deure de protegir” els ciutadans: “Els polonesos han de poder gaudir d’un tractament igual i just com la resta de ciutadans de la UE.”
Al seu torn, Morawiecki va menystenir el rebombori assegurant que tot plegat només és un “malentès” i criticant que Brussel·les li faci “xantatge” amb els fons europeus. “No ens deixarem intimidar, volem diàleg”, va dir. No obstant, va mantenir que la Constitució de Polònia està per sobre de “qualsevol altra font de dret”.
“Doble moral”
Amb una majoria debilitada que podria provocar unes eleccions anticipades, el cap de govern del partit ultraconservador Llei i Justícia (PiS) pràcticament no va fer autocrítica i es va dedicar a atacar els tribunals de la UE i el que considera una doble moral de la UE. “Els estàndards han de ser iguals per a tothom”, va denunciar, recriminant als “països rics” que tractin Polònia de manera “paternalista”. “Dir que som una democràcia jove és una narrativa tràgica, Polònia té una llarga història democràtica”, va reblar.
Les amenaces de Brussel·les no sembla que espantin Varsòvia i ara cal veure quan s’atrevirà a fer el pas de suspendre les ajudes. Encara no tanca la via del diàleg, però la Comissió Europea assegura que té el suport de pràcticament tots els estats membres per aplicar el càstig, que de totes maneres no seria immediat perquè (oh, sorpresa!) es tracta d’un mecanisme que triga el seu temps.
LES FRASES
LES FRASES
Retrets a l’actitud de la CE
Junts per Catalunya i Esquerra Republicana creuen que la Comissió Europea té part de responsabilitat en el deteriorament de la independència judicial a Polònia per la seva actitud “laxa” davant les nombroses interferències polítiques del partit Llei i Justícia (PiS).
“El que veiem a Polònia és fruit de la deixadesa de les institucions europees amb estats membres poderosos com Espanya”, va criticar ahir l’eurodiputada de Junts Clara Ponsatí. Per la seva banda, l’eurodiputada d’ERC Diana Riba va avisar la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, que a la UE s’han empresonant persones “per manifestar-se, organitzar un referèndum o rapejar”. Així, va instar Brussel·les a “deixar de banda els dobles estàndards” i a aplicar un “mecanisme de control de l’estat de dret efectiu per a tots els estats membres”.