Inversió incomplerta i per negociar
La inversió estatal no arriba al 19% del pes del PIB català i queda en un 17,2% pendent de la negociació final amb ERC
Junts ho veu insuficient i diu que la desunió “beneficia el PSOE”
L’agenda de retrobament de Pedro Sánchez a la taula de diàleg converteix la relació Estat-Catalunya en un niu d’interpretacions, però si hi ha una xifra objectivable en el termòmetre de la relació és la xifra inversora d’acord amb el pes del PIB català dins el PIB estatal, que ara és d’un 19% i que ve dictada per l’Estatut. Si el pressupost del 2021 ja va fer curt el dia de la seva presentació amb una inversió d’un 16,5%, el Ministeri d’Hisenda s’abona de nou a l’incompliment amb Catalunya i la inversió que preveu el pressupost del 2022 és ara d’un 17,2% (2.230,74 milions), encara a dos punts del llistó del compliment estatutari.
Si l’independentisme posa el crit al cel davant una nova xifra frustrant i denuncia que l’execució real està sent del 13% –Junts (4) ho veu “insuficient” i s’escora cap al no i la CUP (2) ni vol parlar amb La Moncloa–, la lectura del govern espanyol és que les dècimes que falten siguin munició per a la negociació final amb ERC (13) i amb el PDeCAT (4). “Compleixen, estan en línia amb les exigències estatutàries”, va dir la ministra María Jesús Montero (Hisenda) tot sumant-hi 200 milions de deute arrossegat des del 2008 –precisament per incompliment de la disposició estatutària– i inflar així la inversió fins al 18,7%.
Sense comptar aquests 200 milions que Hisenda anota amb un asterisc –són part del capítol set del Ministeri de Transports perquè es deriven de la sentència 1668/2017 del Tribunal Suprem que reconeixia un deute de 1.400 milions que no es va començar a pagar fins al 2019 i a raó de 200 milions anuals–, amb els 2.230 milions adjudicats Catalunya és la segona en el podi inversor i és superada per Andalusia (2.267 milions, el 17,4%), governada pel PP. A l’independentisme que pregona que tant és que governi el PSOE com el PP, la ministra Montero li va replicar que la inversió a Catalunya ha crescut un 35% del bracet de Sánchez respecte a l’etapa de Mariano Rajoy.
El cas sorprenent és el de Madrid, que rebrà la meitat que Catalunya (1.151 milions, un 8,9%) i que porta Isabel Díaz Ayuso a denunciar el suposat privilegi dels catalans, que tindran una inversió de 287,58 euros per habitant davant els 170,7 euros per habitant madrileny.
Esmena a la totalitat o no
Si bé Hisenda invoca el 18,7% com a xifra més real, el cert és que no arribar a la fita obeeix al càlcul de deixar un marge per a la concessió de rèdits als futurs socis, especialment a ERC. Tot i que Junts no desenfunda ja l’esmena a la totalitat adduint que aquest any almenys han rebut una trucada ministerial per explorar una negociació que no ha existit els últims dos anys, en qui confia de debò el govern de Sánchez és en ERC, el PDeCAT, el PNB i EH Bildu per fer possible que els 155 escons de la coalició (120 del PSOE i 35 de Podem) s’elevin fins als 176 al marcador del Congrés. El calendari parlamentari dicta que el 29 d’octubre és la primera data límit –últim dia per registrar l’esmena a la totalitat– i que l’aprovació final al ple del Congrés del dictamen de la comissió arribarà entre el 22 i el 25 de novembre. Abans, el 4 de novembre, el PSOE i Podem ja hauran necessitat l’auxili dels socis per derrotar les esmenes de devolució en el debat de totalitat. La lectura que fan fonts d’ERC és que Sánchez tindrà ara pressa fins a la votació final i la por és que a partir del gener del 2022 voli deslliurat dels seus compromisos, així que la intenció dels de Rufián és lligar tot amb pòlissa d’assegurança i un dels nous fronts és ara la llei audiovisual i el català.
Si bé ERC no eleva el to, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va denunciar que el pressupost és “clarament insuficient” perquè destina a Catalunya una inversió “molt similar” a la del pressupost del 2021, del qual en els primers sis mesos de l’any només es va executar un 13%, 275 milions. Nogueras no es tanca a negociar, però exigeix a ERC un front comú per no devaluar els vots independentistes. “Mai hem dit no a negociar, però segur que som més exigents que la resta. La divisió només beneficia el PSOE”, avisa la portaveu de Junts amb els ulls posats en ERC. Nogueras alerta el soci de coalició que Junts no donarà els vots “a canvi de res” ni “demanarà perdó per ser exigents”. Fonts d’ERC van rebatre que “13 diputats no se supeditaran a 4, dels quals no se sap l’estratègia que tenen”. Des de la CUP, Mireia Vehí es vanta fins i tot de plantar el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. “No enfoquem igual que Junts i ERC la relació amb el govern espanyol, encara esperem que el PSOE compleixi el que va prometre a ERC i no té sentit seure-hi perquè a l’altre costat no hi ha ningú que vulgui escoltar. Podria ser una bonica metàfora de la mesa de diàleg”, va dir Vehí. Al PDeCAT, Ferran Bel ja avança que facilitarà la tramitació perquè “el bloqueig seria un error”. “Però que ningú interpreti que no presentar una esmena a la totalitat suposa una abstenció o un sí, això només serà fruit de la negociació”, hi afegeix Bel. “Serem exigents però no intransigents”, va reblar Bel tot airejant el neguit per la baixa execució dels comptes del 2021.
A més de la inversió per territori, el pressupost del 2022 destina 126.508 milions a les comunitats: 108.792 milions del sistema de finançament, 10.712 milions de fons europeus i 7.004 milions d’una transferència extraordinària destinada en part a compensar la liquidació negativa del 2020 i l’IVA del 2017.