Les pors a dins d’un mateix

“A l’Escac ens van ensenyar que hem de parlar del que un té a dins de si mateix i he fet una pel·lícula molt personal”, diu David Casademunt (Barcelona, 1984), enèsim cineasta d’aquesta escola de cinema que és seleccionat per un festival de cinema amb la seva opera prima. “El páramo parla del procés que vaig viure quan vaig perdre el pare de molt jove, després de conviure amb la seva malaltia. He volgut parlar de les pors interiors des dels codis del gènere, em sembla fantàstica la màgia del cinema.”

David Casademunt ja havia fet diversos curts i codirigit el documental Rumba Tres: De ida y vuelta (2016). El seu primer llargmetratge de ficció, El páramo, ha estat produït per Netflix i té com a protagonistes el nen d’onze anys Asier Flores, Inma Cuesta i Roberto Álamo. Es va presentar ahir a Sitges, en la secció Oficial Fantàstic Competició.

En algun moment del segle XIX, una parella i el seu fill viuen en una casa completament aïllada, enmig d’un erm (es va rodar en una zona de Terol). Mare i fill es queden sols i entren en una espiral de terror, alimentada pels seus propis fantasmes i per la solitud i el clima extrem d’aquell paratge, castigat pel vent i les tempestes.

“La pel·lícula parla de la falta d’afecte, de la solitud, de quan l’amor se’n va i ve l’obscuritat”, resumia ahir en la roda de premsa del festival Roberto Álamo, que no va estalviar elogis per a Asier Flores: “És un noi extremament afectiu que escolta i veu, que no és el mateix que sentir i mirar. És l’actor perfecte.”