La Xina ordena extreure més carbó per pal·liar la forta crisi energètica
Es veu forçada a importar-ne d’australià malgrat les tensions entre tots dos països
Els talls d’electricitat afecten milions de llars i la producció industrial
Després que sortís a la llum la crisi del gegant immobiliari Evergrande, la Xina continua sota el focus mediàtic planetari per la ingent crisi energètica que travessa i que aviat podria arribar a esquitxar encara més Europa.
Davant d’aquesta situació, les autoritats xineses van ordenar ahir a més de 70 mines de la província de Mongòlia Interior que augmentessin la seva producció de carbó a gairebé 100 milions de tones, en un darrer intent per augmentar el subministrament en un context de preus rècord i una escassetat d’electricitat que ha provocat un racionament de l’energia a tot el país, amb paràlisi inclosa, en alguns casos, de la producció industrial.
L’exigència d’aquest augment suposa gairebé el 3% del consum total de carbó tèrmic al gegant asiàtic, unes xifres que no anirien precisament en la bona direcció per aconseguir acostar-se als requeriments dels objectius climàtics. Aquest increment coincideix amb l’augment de consum habitual a mesura que el nord-est de la Xina inicia la temporada de calefacció d’hivern i les principals centrals elèctriques tenen reserves només per a uns deu dies d’ús, en contraposició als més de vint dies de mitjana de l’any passat.
La situació de penúria energètica és tan desesperant que el gegant asiàtic s’ha vist forçat a importar carbó australià malgrat les fortes tensions polítiques que hi ha entre tots dos països per una disputa arran d’una investigació internacional sobre els orígens de la pandèmia i les reticències que prèviament havia manifestat el president xinès, Xi Jinping, per importar carbó australià per reduir la dependència exterior.
La Xina és actualment el major importador de carbó del planeta, al davant de l’Índia, i els preus d’aquesta matèria primera s’han disparat en els últims mesos a causa de l’augment de la demanda. L’any passat, Xi va prometre que les emissions de carboni a la Xina tocarien sostre el 2030 i que el país aconseguiria la neutralitat de carboni el 2060.
El gegant asiàtic s’enfronta des de principis del mes de setembre passat a una sèrie de talls d’electricitat –tant a empreses com en residències particulars– que, en alguns casos, han forçat algunes fàbriques i grans centres de fabricació del nord-est de la Xina a reduir o aturar completament les operacions de producció.
Mentrestant, l’Índia també es troba a la vora d’una crisi energètica sense precedents ja que els proveïdors elèctrics del país estan batallant per aconseguir prou carbó per satisfer la creixent demanda interna.
Tot i que l’impacte d’aquest problema energètic encara no ha arribat a la Unió Europea (UE), els experts vaticinen que la crisi serà global i ja comença a ser evident a tot arreu.
La Xina és coneguda com la “fàbrica del planeta” i si la carència d’energia i les aturades de producció continuen com fins ara, podrien esdevenir un altre factor que suposi problemes de subministrament global de productes ja que en aquesta època és el moment clau per a la distribució dels principals productes de cara a la campanya de Nadal.