Política

Síria, la guerra oblidada

El desinterès global pel conflicte creix mentre les parts implicades perpetren crims impunes contra la població civil

Al-Assad vol reaparèixer en l’escena diplomàtica i acorda amb Putin l’“alliberament” dels territoris rebels

Quan l’atenció marxa, la violència regna. Els estats es desvinculen de Síria i es retira el focus del conflicte mentre augmenten els abusos impunes contra la població civil. El desemparament de la ciutadania va acompanyat de la creixent legitimitat de què gaudeix el règim de Baixar al-Assad, tant al veïnat àrab com més enllà.

Bona part de la comunitat internacional es continua desentenent del conflicte, i contribueix així que s’estanqui i s’oblidi, en vista de l’absència d’intents per treballar en una reconciliació política per part dels actors implicats. “Deu anys després, les parts involucrades en el conflicte continuen perpetrant crims de guerra i crims contra la humanitat, i vulnerant els drets humans bàsics dels sirians”, declara Paulo Pinheiro, cap de la comissió d’investigació de l’ONU sobre Síria. Un estudi del seu equip acusa el règim d’Al-Assad de llançar detencions arbitràries sovint seguides de tortura, violència sexual i fins i tot la mort o la desaparició.

Pinheiro adverteix que “no és el moment adequat perquè ningú pensi en Síria com un país preparat per al retorn de refugiats”, amb referència als estats que amenacen de deportar refugiats sirians. A l’estiu, Dinamarca va posar la deportació de centenars de sirians damunt la taula en negar-los la renovació de la residència. El govern del Líban, amb un milió i mig de refugiats sirians en una població de cinc, espera atent algun senyal que els faci sentir legitimats per deportar-los.

Malgrat les denúncies d’Amnistia Internacional, que en temia la deportació, tres joves sirians han quedat incomunicats aquesta setmana en ser detinguts sense càrrecs a l’aeroport de Beirut: pretenien volar a Bielorússia, des d’on molts sirians intenten accedir a la Unió Europea aprofitant els visats de turista que aquest país els ofereix. Copenhaguen i Beirut fa temps que preparen el terreny per expulsar refugiats, tot assegurant públicament que la Síria d’Al-Assad és un territori segur per als qui en van fugir.

El desinterès global deixa enrere crisis no resoltes. La majoria de la població siriana està en situació de pobresa i atur. El país viu la pitjor sequera en 70 anys i Turquia colla el flux d’aigua cap al nord-est de Síria. Al nord-oest del país, els mateixos dirigents turcs donen suport a milícies sirianes que governen amb la mateixa impunitat que el règim de Damasc. Les xifres de contagi baten rècords des de l’inici de la pandèmia. Els atacs d’Estat Islàmic mai han desaparegut. I uns 40.000 infants malviuen marginats als camps d’Al-Hol i Roj, ubicats al nord-est de Síria i pensats per aïllar familiars d’antics combatents gihadistes vinguts d’arreu del món sota sospita que comparteixin radicalització. L’ONG Save the Children hi denuncia treball infantil, violència sexual contra menors i la mort, aquest 2021, d’almenys 62 infants, la majoria víctimes d’incendis. L’entitat afirma que és “més urgent que mai” que els governs estrangers –molts dels quals, occidentals– repatriïn els infants i les seves famílies.

Reforçant la posició

Mentrestant, Al-Assad enforteix la seva posició en el tauler global. Al món àrab, la desastrosa situació del Líban li ofereix una possible reaparició diplomàtica: Damasc somia que Egipte i Jordània facin arribar a Beirut tant gas com electricitat a través de territori sirià. Fins ara, les sancions dels EUA contra el règim sirià ho impedien, però es preveu que Joe Biden hi doni llum verd, ja sigui per buscar la normalització de relacions amb Al-Assad o per impedir que Hezbol·là continuï traient rèdit polític de la importació de combustible iranià al Líban. Fora del món àrab, Al-Assad ha acordat amb el rus Vladímir Putin, el seu màxim aliat, “l’alliberament dels territoris ocupats”, amb referència al 30% de l’estat controlat per forces proturques i kurdes. El grup Airwars calcula que l’acció impune de les forces russes a Síria ha provocat la mort d’almenys 14.216 civils sirians des del 2015, una quantitat que podria arribar als 23.936.

“El poble sirià pateix a tot el país”, afirma a El Punt Avui Samah Hadid, cap de premsa del Consell Noruec pels Refugiats: “Hi ha infants fora de les escoles que treballen en lloc d’aprendre, i ciutadans que tornen a camps de refugiats per la pobresa creixent.” La situació humanitària i la resolució del conflicte, afirma Hadid, requereixen els esforços de la comunitat internacional: “No és el moment perquè el món es desvinculi de Síria”, conclou.

LES XIFRES

30
per cent
del territori sirià encara està controlat per forces rebels.
40.000
infants
malviuen en camps que aïllen familiars de combatents gihadistes.
14.216
civils
han mort a Síria per l’acció de l’exèrcit rus, una quantitat que podria ser superior.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.