Síria, la guerra oblidada

Quan l’atenció marxa, la violència regna. Els estats es desvinculen de Síria i es retira el focus del conflicte mentre augmenten els abusos impunes contra la població civil. El desemparament de la ciutadania va acompanyat de la creixent legitimitat de què gaudeix el règim de Baixar al-Assad, tant al veïnat àrab com més enllà.

Bona part de la comunitat internacional es continua desentenent del conflicte, i contribueix així que s’estanqui i s’oblidi, en vista de l’absència d’intents per treballar en una reconciliació política per part dels actors implicats. “Deu anys després, les parts involucrades en el conflicte continuen perpetrant crims de guerra i crims contra la humanitat, i vulnerant els drets humans bàsics dels sirians”, declara Paulo Pinheiro, cap de la comissió d’investigació de l’ONU sobre Síria. Un estudi del seu equip acusa el règim d’Al-Assad de llançar detencions arbitràries sovint seguides de tortura, violència sexual i fins i tot la mort o la desaparició.

Pinheiro adverteix que “no és el moment adequat perquè ningú pensi en Síria com un país preparat per al retorn de refugiats”, amb referència als estats que amenacen de deportar refugiats sirians. A l’estiu, Dinamarca va posar la deportació de centenars de sirians damunt la taula en negar-los la renovació de la residència. El govern del Líban, amb un milió i mig de refugiats sirians en una població de cinc, espera atent algun senyal que els faci sentir legitimats per deportar-los.

Malgrat les denúncies d’Amnistia Internacional, que en temia la deportació, tres joves sirians han quedat incomunicats aquesta setmana en ser detinguts sense càrrecs a l’aeroport de Beirut: pretenien volar a Bielorússia, des d’on molts sirians intenten accedir a la Unió Europea aprofitant els visats de turista que aquest país els ofereix. Copenhaguen i Beirut fa temps que preparen el terreny per expulsar refugiats, tot assegurant públicament que la Síria d’Al-Assad és un territori segur per als qui en van fugir.

El desinterès global deixa enrere crisis no resoltes. La majoria de la població siriana està en situació de pobresa i atur. El país viu la pitjor sequera en 70 anys i Turquia colla el flux d’aigua cap al nord-est de Síria. Al nord-oest del país, els mateixos dirigents turcs donen suport a milícies sirianes que governen amb la mateixa impunitat que el règim de Damasc. Les xifres de contagi baten rècords des de l’inici de la pandèmia. Els atacs d’Estat Islàmic mai han desaparegut. I uns 40.000 infants malviuen marginats als camps d’Al-Hol i Roj, ubicats al nord-est de Síria i pensats per aïllar familiars d’antics combatents gihadistes vinguts d’arreu del món sota sospita que comparteixin radicalització. L’ONG Save the Children hi denuncia treball infantil, violència sexual contra menors i la mort, aquest 2021, d’almenys 62 infants, la majoria víctimes d’incendis. L’entitat afirma que és “més urgent que mai” que els governs estrangers –molts dels quals, occidentals– repatriïn els infants i les seves famílies.