Troben a Castellet i la Gornal el poblat fortificat de pedra més antic del Penedès
Les últimes excavacions a la Timba de Santa Bàrbara confirmen l’existència d’un punt clau en el comerç del vi
La darrera campanya al jaciment del Planot de la Timba de Santa Bàrbara, a Castellet i la Gornal (Alt Penedès), ha fet aflorar una muralla i diversos recintes d’una mateixa fortificació de pedra.
Aquest és el poblat fortificat més antic descobert fins ara al Penedès, datat entre els segles VII i VI aC, segons ha detallat aquest dimarts l’equip d’investigadors, liderat per la cooperativa Arqueovitis. També s’hi han trobat restes d’un carrer empedrat amb cinc llars de foc, que tot indica que seria la via d’aquestes característiques més antiga de la zona.
A falta d’analitzar en profunditat totes les troballes, els investigadors celebren que aquesta campanya ha certificat que a Castellet hi havia un punt clau en el comerç del vi de fa 2.700 anys.
Malgrat fa gairebé un segle que hi ha indicis de l’existència d’un jaciment al turó de la Timba de Santa Bàrbara –a tocar de l’actual pantà del Foix–, ha estat els últims cinc anys quan les excavacions han començat a donar fruits. Si la primera campanya del 2016 ja deixava entreveure que es tractava d’un enclavament important per comercialitzar el vi que entrava per mar riu amunt, ara han aparegut nombroses restes que permeten començar a concretar el passat d’aquest indret.
La quarta campanya, feta de l’1 al 12 de setembre, ha posat al descobert una muralla preibèrica que supera els dos metres d’amplada i en podria fer aproximadament sis d’alçada. El director de les excavacions, Dani López, ha assegurat que els ha “sobtat” l’estat de conservació de les restes, ja que normalment tots els jaciments d’aquesta època han estat encoberts per poblats posteriors. “Hem trobat intacta tota una fortificació de la primera edat de ferro al Penedès, cosa que no havia passat mai fins ara”, ha celebrat.
Al voltant de la fortificació han aparegut també diversos recintes adossats que s’haurien utilitzat com a cuines. Tot plegat, de forma simultània a nombroses restes de ceràmica, algunes peces i joies de metall i diversos ossos d’animals que indicarien la pràctica de determinats rituals encara per concretar.
Al mateix temps, les excavacions han fet aflorar un enllosat de quatre metres d’extensió que podria correspondre a un carrer, en el qual també s’han trobat cinc llars de foc, tres d’aquestes superposades. Les primeres conclusions porten els investigadors a sospitar que es tractaria de la via empedrada més antiga del Penedès.
López ha destacat que, molt probablement, aquest poblat tenia una doble missió: defensar el territori i coordinar el comerç de la zona.
De moment no han aparegut senyals de producció de vi a la zona, però sí nombrosos indicis de mercadeig amb vi importat d’Andalusia i del Mediterrani central. López ha recordat que l’arquitectura en pedra va començar a instaurar-se al Penedès arran de l’inici del cultiu de la vinya, “perquè és un tipus de conreu que obligava a abandonar el tarannà nòmada que hi havia fins aquell moment”. “La vinya els fa arrelar al territori i esdevenen la primera gran cultura que habita aquí, convertint-se en l’origen del Penedès actual”, ha afegit.