Triomf femení total
Un histèric film romanès, ‘Crai nou’, guanya la Petxina d’Or a Sant Sebastià i Terence Davies s’ha de conformar amb el guardó al millor guió per ‘Benediction’
Fa deu anys, Terence Davies va presentar a Sant Sebastià The deep blue sea, gran melodrama amb una immensa Rachel Weisz, sense obtenir cap reconeixement. El cineasta anglès ha concursat en la 69a edició, que ahir es va cloure, amb una altra pel·lícula excepcional, Benediction, plena de bellesa, ironia i humanisme en la seva particular aproximació a Siegfried Sassoon, escriptor marcat per la seva experiència traumàtica en la I Guerra Mundial. En aquesta ocasió, Davies no n’ha sortit de buit, però el premi al millor guió és un cert menyspreu tenint present la pel·lícula guanyadora, Crai nou (‘lluna nova’), de la romanesa Alina Gregori; el fet que el premi especial del jurat s’hagi destinat a una nova proposta recargolada i críptica de Lucile Hadzihalilovic, Earwig, i que el guardó a la millor direcció hagi estat per a una directora danesa, Tea Lindeburg, que, amb Du som er i himien (‘a tu, que ets al cel’), imita de lluny Carl Theodor Dreyer en presentar una història semblant a la d’Ordet, però sense la resurrecció d’una dona que mor en un part. Tres pel·lícules dirigides per dones, doncs, com a principals guanyadores de l’edició.
Òperes primes
El jurat de la secció oficial estava presidit per Dea Kulumbegashvili, que l’any passat va ser la gran triomfadora del festival, amb quatre dels sis premis possibles, entre els quals, la Petxina d’Or, amb Beginning, el seu primer llargmetratge. Com si passés un relleu, la cineasta georgiana ha contribuït al fet que tant la pel·lícula guanyadora de la Petxina d’Or com la que ha rebut el premi a la millor direcció corresponguin a l’òpera prima de les seves directores respectives. Pel que fa a Crai nou, és una pel·lícula histèrica, confusa i fins i tot morbosa sobre una jove que no aconsegueix escapar d’un entorn familiar agressiu i mafiós. La seva gran recompensa és tan sorprenent (com va dir la seva directora, ni ella mateixa s’ho esperava) com excessiva. Du som er i himien també ha estat reconeguda amb el premi a la millor interpretació protagonista, per a la jove actriu Flora Ofelia Hofmann Lindahl, que l’ha compartit amb la famosa Jessica Chastain per la seva brillant encarnació (molt caracteritzada) d’una telepredicadora evangelista a Los ojos de Tammy Faye.
La present edició ha aportat un canvi pel que fa a la configuració del palmarès. En lloc de premiar una interpretació femenina i una altra de masculina, s’ha optat per concedir una Petxina de Plata a la millor actuació protagonista i una altra a la millor actuació de repartiment. Una manera de reconèixer l’audàcia de Quién lo impide, amb el qual Jonás Trueba dona la paraula als adolescents per intentar fer-ne un retrat allunyat dels tòpics, és el premi de repartiment als protagonistes i a la vegada cocreadors d’aquesta pel·lícula de tres hores i mitja de durada que ha estat gestada durant cinc anys. Els seus actors participen en un joc entre el registre testimonial i la ficció, de manera que no se sap fins a quin punt s’interpreten a ells mateixos o encarnen un personatge. El palmarès es completa amb el premi a la millor fotografia, concedit a Claire Mathon per Enquête sur un scandale d’état, un film de Thierry de Peretti sobre una recerca periodística a l’entorn del narcotràfic lligat a l’aparell d’estat.
Palmarès
Petxina d’Or
Crai nou (‘lluna nova’), d’Alina Grigore, Romania.
Direcció
Tea Lindeburg, per As in heaven.
Especial del jurat
Earwig, de Lucile Hadzihalilovic.
Intèrprets
Jessica Chastain, per Los ojos de Tammy Faye, i Flora Ofelia Hofmann, per As in heaven.
Intèrprets secundaris
Repartiment de Quién lo impide.
Guió
Terence Davies, per Benediction.