La Xina també rebaixa el to però llança dards als EUA

La Xina de Xi Jinping va expressar davant l’Assemblea General de les Nacions Unides que comparteix amb els EUA el rebuig a un nou panorama internacional de guerra freda, però això no significa que les dues potències es guardin cartutxos per demostrar l’enemistat i competició geopolítica.

Xi, que va participar a l’ONU per videoconferència (un fet prou remarcable, quan normalment cedia el parlament a un funcionari de rang inferior), va fer les màximes promeses en l’àmbit de la lluita contra el canvi climàtic, assegurant que el seu país arribarà al pic de diòxid de carboni el 2030, serà neutral en emissions el 2060 i que no finançarà més indústries de carbó.

No obstant això, el més esperat era el que tingués a dir sobre la pugna amb Washington pel lideratge mundial. Igual que va fer el nord-americà Joe Biden, Xi no va anomenar en cap moment els EUA, però se li va entendre tot quan va dir que la “democràcia no és un dret especial reservat a un país en concret”, que “les intervencions militars des de l’estranger i l’anomenada transformació democràtica no porten res més que mal”, que “l’èxit d’un país no ha de significar la fallida d’un altre”, o que “el món és prou gran per acomodar el desenvolupament i el progrés comú de tots els països”.

Especialment punyent va ser en la referència velada a la reunió de l’aliança informal del Quad (EUA, Austràlia, Japó i l’Índia) de divendres i a la creació de la coalició Aukus, que no és altra cosa que un pla per contenir i competir a la regió de l’Indus-Pacífic. “Hauríem de rebutjar els intents de construir petits blocs per mantenir-ne fora d’altres [països]”, va dir Xi. Una tensió al Pacífic que als EUA els ha costat una greu crisi amb França. Ahir, els dos presidents es van trucar per intentar destensar la corda, i es van comprometre a obrir un període de consultes profundes per “crear condicions que assegurin confiança” de cara al futur.

Entre els parlaments més interessants també hi va haver el d’Ebrahim Raisi, nou president de l’Iran, que de manera virtual no va estalviar cap retret als EUA, als quals va etzibar que “no tenen credibilitat” després del fracàs a Kabul i les imatges de la insurrecció al Capitoli. Especialment dur va ser en referència a les sancions que continuen pesant sobre Teheran, “una nova forma de guerra” que, en època de pandèmia, els iranians consideren “crims contra la humanitat”.

Un dels dilemes més importants de l’ONU és què fer amb el parlament en representació de l’Afganistan. Els talibans han demanat oficialment tenir-hi la paraula, i fins i tot ja tenen nomenat un representant davant l’organisme. El sistema de protocol i organització, tanmateix, té la llista dels representants del govern caigut fa un mes. Tot queda en mans del comitè d’acreditacions de l’ONU, que encara no ha decidit què cal fer.

El president espanyol, Pedro Sánchez, hi havia d’intervenir a última hora de la sessió vespertina d’ahir (matinada catalana), just després del primer ministre britànic, Boris Johnson.