Rebuig a l’intent de marginar el català a la llei audiovisual
La nova normativa estatal no preveu protegir la llengua amb quotes per a les plataformes de vídeo a demanada
El nou projecte de llei per regular el sector audiovisual que està impulsant el govern espanyol deixa el català en fora de joc en no incloure quotes específiques en aquest idioma per a les plataformes de vídeo a demanda, com ara Netflix o HBO. El text ha superat una nova fase en el seu procés d’elaboració sense que l’executiu de Pedro Sánchez hagi atès les peticions de la Generalitat i el sector audiovisual català en aquest sentit.
El projecte de llei amb què s’està treballant estableix que, com a mínim, la meitat de la quota prevista per a obres europees (un 30% del total) s’haurà de reservar a “obres en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes”. D’aquesta manera, la formulació de la llei avançada ahir per El Periódico evita indicar un percentatge específic per al català com reclama Catalunya. Al juliol, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ja advertia que sense una protecció específica per al català, que xifrava en el 30%, la nova llei podria ser “letal per a la llengua”.
Aquesta nova fórmula també es repeteix pel que fa als serveis televisius lineals, en els quals es reserva el 51% del temps d’emissió a obres europees i, dins d’aquest percentatge, almenys un 50% en qualsevol de les llengües oficials de l’Estat.
Atesa la situació de precarietat d’aquestes llengües en l’àmbit audiovisual, el ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ja havia reclamat que el 50% de la quota d’obres en llengües de l’Estat es destinessin a produccions en català, basc o gallec. Com a mal menor, també suggeria que les quotes s’establissin d’acord amb el pes poblacional d’aquests idiomes. El CAC també perseguia que els grans prestadors de serveis audiovisuals (amb més de 50 milions d’euros d’ingressos) n’haguessin de destinar un 10% a finançar obres europees i que una part hagués de ser en llengües cooficials. La nova norma només parla d’un 5% i no fa cap esment del català.
Les reaccions en defensa de la llengua no es van fer esperar. El govern va avançar que continuarà insistint al govern estatal perquè canviï la normativa i Òmnium Cultural va anunciar que ja prepara mobilitzacions i accions contra aquest “nou embat contra el català”.
“L’arraconament del català continua sense pausa i sense terminis”, es lamentava la presidenta del Parlament, Laura Borràs. De la seva banda, el director de l’Institut Català de les Empreses Culturals, Miquel Curanta, advertia: “[Aquesta llei] és la principal amenaça pel català perquè no garanteix la nostra llengua als continguts que veiem nosaltres i els nostres fills.”
Control de l’ús a les universitats
El govern i el sistema universitari català han acordat fer un seguiment semestral per garantir el compliment de l’ús de la llengua de docència de l’assignatura recollida en el pla docent de l’estudi oficial, que es fa públic abans de la matriculació de l’estudiantat. La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va remarcar la importància de “garantir els drets lingüístics dels estudiants i el professorat, així com d’assegurar el manteniment de la llengua de docència de les assignatures durant tot el curs”. Les dotze universitats de Catalunya hauran d’informar de totes les incidències que es produeixin sobre canvis en la llengua de docència, incloent-hi les causes.