Massa poca gent a la Fira

Dia complicat per a la circulació ahir al matí a Barcelona, per la Cursa de la Mercè, per això la Rosa va decidir acompanyar amb cotxe el seu fill, de 25 anys, que s’anava a vacunar a la Fira de Barcelona, a l’avinguda Rius i Taulet, al costat de les fonts de Montjuïc. “Hem deixat el cotxe al pàrquing de les Arenes i hem pujat a peu per l’avinguda Maria Cristina, fins aquí. He preferit acompanyar-lo per si estava tallat algun carrer i jo m’havia d’esperar al cotxe”, explicava, com si no hi hagués un metro o desenes d’autobusos que porten a la plaça d’Espanya. El seu fill es posava la segona vacuna. “Tan bon punt li van donar l’oportunitat, ell va venir a posar-se la primera. El seu pare, amb qui viu, té problemes de cor, i és molt conscient que la salut d’ell depèn de la seva responsabilitat.” Molt responsable també i conscient de la importància de posar-se la vacuna era en José Luis, llatinoamericà resident a Barcelona que ahir es va anar a posar la primera vacuna, “just 90 dies després d’haver passat la Covid”. Aquest jove de 35 anys ha passat dos cops el coronavirus i fins ahir no es va poder vacunar. “Ara estaré inmunitzadíssim”, reia. Anava amb ell en David, de 24 anys, que també es posava la primera vacuna i havia demanant cita prèvia.

No calia, però, i algunes de les persones que ahir van acudir a aquest punt de vacunació hi van anar amb un rampell i sense cita. No hi havia problema perquè el mal anomenat vacunòdrom estava buit. Comparat amb els primers dies que el van obrir, quan la gent va haver de fer llargues cues (igualment molt àgils), ahir no s’hi veia pràcticament ningú, motiu pel qual amb tota seguretat aviat Salut tancarà aquest centre de vacunació per potenciar centres més petits i de proximitat. La dona de l’empresa de seguretat que custodiava la porta ho confirmava: poquíssima gent aquest diumenge. De tant en tant entrava una persona o una parella. Com un matrimoni jove d’Ucraïna que resideix a Barcelona. Ella ja estava vacunada amb les dues pautes, però ell, de 30 anys, hi anava per primera vegada. “Fins ara no ho he tingut clar”, admetia. També li va costar posar-se la primera dosi a la Maria, una noia de Barcelona de 30 anys. “Em va costar decidir-me a posar-me la primera dosi perquè a la meva mare quan la hi van posar li va fer una reacció dolenta, i per això vaig dubtar molt. Finalment em vaig decidir, i avui, 28 dies després de la primera, ja em poso la segona”, va explicar. La Maria va entrar, li van posar la vacuna i va sortir en un tancar i obrir d’ulls; ni cues, ni res. Tan ràpid va anar que el seu xicot, que l’esperava amb els intermitents posats en una zona de càrrega i descàrrega, pràcticament ni va tenir temps d’avorrir-se. Un quart i llestos, i amb els minuts de descans (per si et mareges o la vacuna et fa recció) i tot. També en doble fila va deixar el cotxe una noia que sortia corrents. “No puc parlar. He deixat el cotxe en doble fila, m’he vacunat i ja marxo.” Van anar ràpid l’Edurne, de 26 anys; en Juanma, de 27, la seva parella, i la seva neboda, de 13 anys. Tots anaven per la segona dosi. Els més grans ho havien anat posposant perquè al principi els feia “cosa”, però la menor va ser de les primeres de la seva edat a vacunar-se. En Sebas, un francès resident a Barcelona, va explicar: “Primer vaig anar de vacances i quan vaig tornar em vaig posar la primera dosi.” Ahir era a posar-se la segona.