D’un referèndum a ajudes pel ‘Glòria’

La de dimecres va ser una cimera institucional que es podria sintetitzar en una imatge i un parell de missatges. La fotografia seria la dels dos presidents volent simbolitzar un desglaç, mentre que les idees a retenir serien que això serà llarg, perquè les posicions de sortida entre un i altre govern estan als antípodes. Com és ben sabut, la Generalitat inicia la negociació anant a màxims i defensant allò que, a priori, espera aconseguir al final del procés, un referèndum i l’amnistia. En aparença, l’estratègia de La Moncloa sembla una altra. Obrir les converses amb una oferta, l’anomenada agenda del retrobament, de perfil polític més aviat flonjo ja que les 44 propostes que l’estructuren el que fan, bàsicament, és intentar tapar algunes de les escletxes que han aparegut en la relació entre totes dues administracions en el marc del dia a dia autonòmic.

El document que Pedro Sánchez vol utilitzar com a guia és una compilació actualitzada de les demandes que al seu dia van fer Artur Mas –30 de juliol del 2014– o Carles Puigdemont –20 d’abril del 2016– a l’aleshores president espanyol, Mariano Rajoy, o Quim Torra al mateix dirigent del PSOE el 20 de desembre del 2018. Per començar, els punts número 1 i número 2 fan una defensa del diàleg i la desjudicialització com a base per resoldre el conflicte català, sense concretar gaire més enllà fora que ja s’ha avançat en aquesta línia resolent 11 conflictes competencials que hi havia entre ambdues institucions. Entrant ja més en matèria, un dels mecanismes que es plantegen per rebaixar la tensió és el retoc d’algunes lleis estatals, alguns ja consumats, com la de l’esport, educació o per facilitar el vot exterior. A banda, també es consideren demandes que fa anys que es formulen, com la d’un nou finançament, o el compliment dels compromisos en inversions recollits en la cèlebre disposició addicional tercera de l’Estatut, l’impuls de la comissió bilateral, o la millora de les inversions en Rodalies, destacant, sobre això últim, que s’hi preveuen destinar 6.300 milions en el període 2020-2030. Sobre l’aeroport del Prat, però, no cal esmerçar-se a buscar. No hi apareix ni mitja línia. En les 44 propostes, però, són majoria les que fan referència a actuacions que el govern espanyol diu que ja ha executat, atès que una part substancial afecten el funcionament ordinari de la Generalitat. Com a exemple, hi ha pagar el que li toca a l’Estat per finançar els Mossos, la sanitat o catàstrofes com el Glòria. Igualment, un altre punt que s’enumera pel retrobament és donar suport al Mobile World Congress.