De governs a partits
L’inici del diàleg es va solemnitzar a Barcelona amb una reunió de governs encapçalada pels presidents i que va finalitzar amb l’únic acord conegut, de mínims
La següent, a Madrid, presidida de nou per Sánchez i Torra, incloïa també membres dels partits i les delegacions s’instaven a futures reunions ja sense la presència dels presidents
En el debat sobre els integrants de la delegació catalana en les anteriors reunions de la taula de diàleg, tant el president Aragonès com Junts per Catalunya poden fer servir la seva carta. Per això s’ha desfermat l’enèsima crisi de convivència quan algú ha decidit jugar la seva. Així, tenint en compte les reunions precedents entre governs, tant Aragonès com JxCat tenen la seva part de raó, perquè l’inici del diàleg va ser exclusivament entre membres dels dos executius, mentre que la tornada va incloure per la part catalana representants dels partits de Junts i ERC.
L’inici del diàleg es va solemnitzar al barceloní monestir de Pedralbes el 20 de desembre del 2018, un any després de les eleccions imposades per Rajoy havent destituït el govern català i havent dissolt el Parlament. Aquell 20 de desembre, el president espanyol ja era Pedro Sánchez i el català, Joaquim Torra. Se li va donar la màxima expressió institucional, amb una trobada dels dos executius presidida pels seus caps. De fet, en aquell moment, les discrepàncies formals i simbòliques eren entre els dos governs i no pas internes entre els socis de Junts i ERC. Mentre que La Moncloa hauria volgut una trobada únicament entre presidents, la Generalitat la concebia com una cimera entre governs. Finalment, va ser una mica de cada i, en sortir, cadascú va donar importància a la seva concepció. Sánchez i Torra es van reunir sols durant una hora i, en paral·lel, la vicepresidenta Carmen Calvo i la ministra Meritxell Batet es reunien durant mitja hora amb el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de Presidència, Elsa Artadi.
Aquell bateig del diàleg es va centrar més en l’escenificació protocol·lària que en els resultats –amb estira-i-arronses inclosos de rams de ponsèties grogues que La Moncloa va interferir amb ponsèties vermelles en plena reivindicació social de la llibertat dels presos–. Però el cas és que es va sortir de la trobada amb un acord de mínims en el qual no s’ha avançat gens, almenys públicament. El govern socialista acceptava que calia una “sortida política” votada per la majoria de catalans a un conflicte que reconeixia explícitament com a tal. El govern català admetia, per la seva banda, que la solució havia d’oferir “seguretat jurídica”, precisament el que no havia ofert la unilateralitat de la tardor del 2017. Però també en això cadascú feia la interpretació que més li interessava i fixava unes posicions que no s’han mogut en dos anys i mig: autodeterminació els uns, i Estatut i Constitució els altres.
El president Aragonès es pot agafar a aquest precedent en què la cimera va ser exclusivament entre governs quan reclama màxima representació institucional en la represa de la taula, aquest cop amb un executiu català amb els mateixos socis, però amb els papers del lideratge canviats. La tornada d’aquell bateig no va ser fins passat més d’un any, perquè les protestes massives i els aldarulls nocturns per la sentència dels líders catalans i la dura resposta policial del govern de Sánchez van enrarir les relacions. Va caldre una nova cimera, el 7 de febrer del 2020, aquest cop només de presidents i al Palau de la Generalitat, per tornar a començar.
La nova reunió entre governs va ser el 26 de febrer a La Moncloa. L’aleshores recuperada relació entre governs –Sánchez necessitava l’abstenció d’ERC per aprovar el sostre de despesa– va portar a una iconografia de cimera entre estats, en què els membres de l’executiu del PSOE i En Comú Podem –la vicepresidenta Calvo i els ministres María Jesús Montero, José Luis Ábalos, Carolina Darias, Salvador Illa i Manuel Castells– van baixar l’escalinata per rebre a peu de carrer els representants catalans. En aquest cas, no tots eren homòlegs seus perquè, al costat del vicepresident Aragonès i els consellers Alfred Bosch i Jordi Puigneró, completaven la part catalana quatre representants de partit: Artadi i Josep Rius per Junts, i Marta Vilalta i Josep Maria Jové per ERC. A la presència d’aquests s’agafava ahir Junts per justificar haver triat ara més representants del partit que del govern per participar en la taula.