Política

Cuixart implora unitat des del respecte a la diversitat

El president d’Òmnium reapareix a la Diada en un acte d’homenatge als presos i a tot el conjunt de represaliats

En vigília de la taula de negociació, demana no cedir al “xantatge de la repressió”

Eren les 12.14 h, i a aquella hora el sol no era precisament clement. En un escenari que tenia l’Arc de Triomf de Barcelona com a teló de fons, l’actor Lluís Marco va començar a recitar una successió de noms, la de tants i tants personatges coneguts, però sobretot anònims, que arrosseguen causes judicials arran del procés sobiranista. Amb aquest gest, impregnat de simbolisme, Òmnium Cultural va voler donar inici a l’acte que va organitzar ahir amb motiu de la Diada i que, per sobre de tot, va voler ser un homenatge a tots aquests represaliats. I, per fer-ho ben patent, davant d’un auditori reduït i acotat a 500 persones com a conseqüència de la pandèmia, l’entitat va voler aplegar representats de partits –des d’Àngels Chacón (PDeCAT) fins a Albert Batet (JxCat) passant per Marta Vilalta (ERC)–, entitats –Elisenda Paluzie (ANC)–, sindicats –Javier Pacheco (CCOO), Camil Ros (UGT), Sergi Perelló (Intersindical)–, tot i que bona part de la primera fila estava reservada a Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Sànchez, Quim Forn i Jordi Cuixart. Una imatge que, en certa manera, també volia il·lustrar un moment icònic, el del retrobament dels presos amb la celebració de l’Onze de Setembre després del seu indult.

Per múltiples circumstàncies hi havia interès, o com a mínim curiositat, per escoltar què deia el president d’Òmnium en la seva intervenció. D’entrada perquè el moment polític és el que és, amb l’independentisme institucional mostrant en públic les seves desavinences, però també, per què no dir-ho, per veure què deia Cuixart després del cèlebre episodi del pregó de les festes de Gràcia amb la subsegüent xiulada a Ada Colau. Doncs bé, en una referència que algú podria interpretar que al·ludia a això, però també, i sobretot, a les diferències que ara mateix hi ha en el conjunt del sobiranisme sobre què fer i, sobretot, com fer-ho, el dirigent d’Òmnium va ser explícit a l’hora de defensar que “la millor proposta per poder exercir l’autodeterminació serà la que fem entre tots. No renunciem a la diversitat”. Per si calia ser encara més clar, va recalcar que, ara mateix, no és el moment “que ens distreguin els detalls, les discussions ni les estratègies de part”, una reflexió que es va produir justament l’endemà que ERC i JxCat es tiressin els plats pel cap respecte a les converses que s’han d’iniciar la setmana entrant, dijous o divendres segons diuen, amb La Moncloa.

En relació amb això, però també sobre quina ha de ser l’estratègia global de l’independentisme, Cuixart va recalcar que “si volem tenir un país democràtic, la nostra responsabilitat és continuar pressionant, sense cedir al xantatge de la repressió, perquè l’única manera de fer front a la resolució democràtica del conflicte és l’amnistia”, alhora que també va voler emfatitzar que els indults “no serveixen per girar full ni frenen la vulneració de drets fonamentals” perquè, segons hi va afegir, “això no va de situacions personals, sinó que és una causa col·lectiva”. En clau de futur més immediat, també va anunciar una “gran mobilització” en contra de la llei de l’audiovisual estatal que menysté el català. Una versió de cant coral d’Els segadors va cloure un acte en què també es va poder sentir una versió cantada d’un dels poemes de Joan Brossa, La gent, aquell que té com a estrofa destacada aquella que diu: “La gent no s’adona del poder que té.”

La millor proposta per poder exercir l’autodeterminació serà la que fem entre tots. No renunciem a la diversitat
Si volem tenir un país democràtic, cal l’autodeterminació. Cal seguir pressionant sense cedir al xantatge de la repressió
Que en aquest moment no ens distreguin els detalls, les discussions ni les estratègies de part
Jordi Cuixart
president d’òmnium cultural

Suport de personalitats internacionals de renom

Durant l’acte d’ahir a l’Arc de Triomf, també es van poder veure els missatges de suport en vídeo que van enviar Nora Cortiñas, cofundadora de l’associació Madres de Plaza de Mayo; l’expresident del Sinn Féin Gerry Adams, i la premi Nobel de la pau de 1997, Jody Williams. La primera de les intervencions enregistrades va ser la de Cortiñas, que va instar que el poble català “mai més sigui reprimit per lluitar per la recuperació de les seves terres, els seus drets i la seva identitat”. Adams, per la seva banda, va fer una apel·lació directa a la Unió Europea, ja que, segons ell, “té l’obligació de garantir que Catalunya pugui perseguir el seu dret a l’autodeterminació”, i Jody Williams, activista contra les mines antipersona, va recalcar que “el poble català segueix tenint dret a un referèndum, dret a dir el que pensa i a determinar el seu futur”.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.