L’oxigenació extracorpòria rescata el 70% dels pacients

Si un pacient amb la Covid-19 ingressa a l’UCI, vol dir que, òbviament, està molt greu. Però si, a més, el tracten amb ECMO significa que ja s’ho està jugant tot a una última carta. L’ECMO és com es coneix, per les seves sigles en anglès, el sistema d’oxigenació per membrana extracorpòria. Una màquina que actua com un pulmó artificial provisional que extreu, oxigena i reintrodueix la sang del pacient per mirar si, deixant descansar completament els pulmons, s’acaben de recuperar. Al principi de la pandèmia aquesta tècnica no va donar grans resultats als hospitals xinesos, però s’ha anat depurant i l’hospital Vall d’Hebron, el centre de referència en aquests casos a Catalunya, ha aconseguit un 70% de supervivència durant la pandèmia, una xifra que està per sobre de la mitjana mundial.

D’ençà que es va posar en marxa el programa ECMO en adults, el centre barceloní ha donat suport amb aquesta tècnica a 200 pacients. Gairebé la meitat, 90, han estat afectats per la pandèmia de la Covid-19. “Som un dels vuit hospitals d’Europa que més pacients Covid hem tractat i un dels hospitals del món que més trasllats ECMO hem fet durant la pandèmia, anant a buscar els malalts a altres centres per canular-los i dur-los al Vall d’Hebron”, comenta el Dr. Jordi Riera, director del programa ECMO del centre.

L’ECMO s’utilitza en casos crítics d’insuficiència respiratòria de pacients que no responen als tractaments convencionals o, també, quan el cor no té força suficient per bombar la sang i no respon a les maniobres de reanimació habituals. Generalment, permet una millora significativa de les condicions clíniques de la persona tractada.

El doctor Riera recorda que les primeres pràctiques amb aquesta tècnica a la Xina van aconseguir resultats “descoratjadors, amb una supervivència baixa”. A mesura que el coneixement sobre la Covid creixia i les pràctiques es modificaven, els resultats van millorar, fins al 70% que actualment registra el Vall d’Hebron. “Hem rescatat molts pacients en situació molt complexa, és una taxa per estar content”, remarca el cap del servei. L’èxit es deu, segons fonts del centre, a l’entrenament dels professionals amb simuladors, als protocols per garantir la seguretat en l’assistència i a una metodologia que prioritza la recuperació funcional dels pacients amb l’ajuda del programa de fisioteràpia UCI Viva. “Quan superen la fase aguda, en què els pacients estan en coma, els despertem perquè puguin realitzar exercicis de fisioteràpia i comunicar-se amb la família. En aquesta fase, estan desperts, mengen, fan exercici i interaccionen amb nosaltres, mentre esperem que els pulmons tornin a funcionar, inclús amb un caminador poden posar-se drets i passejar per l’UCI”, explica l’especialista.

L’ECMO es connecta al pacient a través de dos catèters gruixuts en venes i artèries que fan circular la sang. Una bomba centrífuga roda per generar el moviment de la sang i substituir la funció del cor i la fa passar per una membrana en la qual ocorre l’intercanvi gasós propi del pulmó. La màquina no cura per si mateixa, però en assumir la funció dels òrgans sovint permet que s’acabin recuperant dels danys causats per la infecció. Actualment, a Catalunya hi ha 21 pacients connectats a aquesta mena de dispositius, que també permeten tractar complicacions pròpies d’un trasplantament, embòlies, grips, crisis asmàtiques, hipertensions pulmonars, traumatismes i fins i tot hipotèrmies greus com les que va tenir abans de la pandèmia la jove Audrey Mash, que va estar sis hores amb el cor aturat en ser sorpresa per un torb al Pirineu gironí.