L’Estat afirma que la inversió queda en suspens cinc anys

L’endemà d’anunciar, per a sorpresa de gairebé tothom, la seva decisió de no executar la inversió compromesa per ampliar l’aeroport del Prat, el govern de Pedro Sánchez va voler enviar el missatge que, com es diu popularment, no va de farol i la seva és una voluntat ferma. “No hi ha marge per reprendre el projecte en aquesta legislatura. És una oportunitat perduda”, va manifestar en una entrevista radiofònica la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, que hi va afegir que fins al 2026 no es podrà plantejar, a priori, recuperar l’actuació aprofitant que aleshores caldrà redactar un nou Document de Regulació Aeorportuària (DORA). “D’aquí a cinc anys, si les circumstàncies a Catalunya han canviat i hi ha un substrat polític que veu més adequada aquesta inversió, en tornarem a parlar”, va reblar. Amb aquestes paraules, la ministra va donar a entendre de manera nítida que la inversió al Prat no quedarà recollida en el DORA 2022-2026, el document marc que recopila les grans actuacions que s’han de fer en el sistema aeroportuari estatal en el període esmentat, malgrat que aquest no ha estat encara aprovat pel Consell de Ministres. Per tant, de marge per negociar, si es vol, formalment encara n’hi ha. Una altra cosa és que el clima polític sigui el més propici, i més quan la mateixa Raquel Sánchez va qualificar de “criaturada” el gest del president Pere Aragonès d’esperonar, a través d’una piulada, les protestes en contra del projecte.

Tot plegat, però, no només ha afegit tensió en les relacions entre els governs català i espanyol, sinó entre els dos socis d’aquest últim. Una imatge d’això la trobem en la passejada que van fer ahir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz (Podem), a la zona protegida de la Ricarda. “Convidaria els càrrecs públics que vinguessin aquí, perquè segur que si toquen l’espai és probable que canviïn d’opinió respecte a l’actuació que es vol fer”, va dir Díaz, en relació amb els seus companys de cadira al Consell de Ministres.