Desfeta del partit islamista al Marroc després de deu anys en el poder
El PJD rep un dur revés en les eleccions legislatives després del seu històric triomf a l’empara de la primavera àrab
Triomf del centrista liberal RNI, proper al rei i liderat pel segon home més ric del país
Canvi de cicle polític al Marroc. Després d’una dècada al govern liderant coalicions molt controlades pel rei Mohamed VI, l’islamista Partit Justícia i Desenvolupament (PJD) va rebre una derrota més dura del que pronosticaven els analistes en les eleccions legislatives celebrades dimecres, que van donar la victòria als partits propers al monarca.
El partit islamista es va esfondrar literalment. De la primera posició obtinguda el 2011, i revalidada el 2016, ha baixat fins a la vuitena. Dels 125 escons obtinguts fa cinc anys passa a tenir-ne només 12 del total de 395 que formen la cambra de representants. Fins i tot el president del govern sortint i secretari general del PJD, Saadeddine Othmani, hauria quedat fora de la cambra en no aconseguir el seu escó a la circumscripció de Rabat. La formació islamista, que veu com després de deu anys ostentant el poder passa a l’oposició, es va afanyar ahir a denunciar frau electoral i compra de vots.
El vencedor dels comicis celebrats dimecres, els primers després d’una reforma electoral que perjudica els partits grans, és el partit centrista liberal Reagrupament Nacional d’Independents (RNI), proper al rei, que amb 97 escons escala de la quarta posició a la primera.
El segueix una altra formació propera a Palau, el liberal Partit Autenticitat i Modernitat (PAM), amb 82 escons. Tot i això, en perdria 40 en relació amb els que tenia fins ara. El tercer lloc seria per a l’històric Partit Istiqlal (PI), que milloraria els resultats de fa cinc anys en passar de 46 a 78 diputats, de la mateixa manera que la Unió Socialista de Forces Populars (USFP), que sumaria quinze escons més als que ja tenia ara i se situaria en 35. El Moviment Popular (MP) mantindria el 27 diputats del 2016, mentre que el Partit del Progrés i el Socialisme (PPS) obtindria 20 seients a la cambra, dos més que el partit liberal conservador Unió Constitucional.
Amb una participació d’un 50,3%, vuit punts percentuals més que el 2016, l’espectacular revés rebut pel partit islamista posa fi a la històrica era oberta pel moviment del 20 de febrer del 2011, la versió marroquina de la primavera àrab, de la qual els islamistes del país nord-africà van ser els principals beneficiaris en les eleccions generals i locals.
El partit guanyador, l’RNI, format per empresaris i alts responsables de l’administració, està liderat pel ministre d’Agricultura, Aziz Akhannouch, el segon home més ric del Marroc després de Mohamed VI. Ara, Akhannouch, empresari proper al rei, haurà de buscar aliances per formar govern i arribar als 198 escons de la majoria la absoluta. “La gent vol una alternativa”, va dir el qui podria ser el pròxim president del govern marroquí, que es va comprometre a complir el programa de partit, que incloïa entre altres punts la creació d’un milió de llocs de treball i apujar el salari mínim dels professors i metges.