Estrasburg tomba les dues primeres denúncies per les càrregues de l’1-O
El TEDH no veu vulneracions de drets humans en queixes de dos ciutadans del Bages
No tanca la porta a més recursos un cop s’esgoti la via judicial estatal
L’independentisme comença amb mal peu la batalla judicial a Estrasburg per l’1 d’octubre. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat els dos primers recursos contra l’Estat espanyol per les càrregues policials durant el referèndum sobre la independència de Catalunya.
Dos ciutadans del Bages havien denunciat l’Estat per haver violat el seu dret a un judici just amb una investigació “molt escassa” dels cops que van rebre en la celebració del plebiscit secessionista. També al·legaven que se’ls havia vulnerat el dret a reunió, a la lliure expressió i a no ser sotmès a un tractament inhumà o degradant.
Segons va avançar ahir l’ACN i ha confirmat El Punt Avui, el 25 de maig del 2021 el TEDH va declarar inadmissibles aquests dos recursos perquè considera que les queixes són “infundades” i no veu indicis de vulneracions de drets fonamentals.
Intervenció al Bages
Els recursos eren d’en J.P.R i la S. T. V, dos dels setze ferits lleus per la intervenció de la Guàrdia Civil l’1 d’octubre a l’escola Sant Miquel de Castellgalí, un poble d’uns 2.000 habitants prop de Manresa on es va desplegar un fort dispositiu per desallotjar el col·legi electoral. Se’ls va fer fora en una de les entrades “a cops” i “puntades de peu”, mentre els agents accedien a l’escola per una altra porta. “Allò no calia, va ser una actuació desproporcionada i van anar a fer mal”, deia fa uns mesos en una entrevista a El Punt Avui un dels seus advocats, Jaume Pich.
Tanmateix, la defensa dels dos bagencs admetia que va ser una de les intervencions “menys agressives” que hi va haver a Catalunya l’1-O. De fet, sabien que era molt difícil que Estrasburg acceptés el cas, però no van deixar d’intentar-ho perquè, per a ells, el que importen són els drets fonamentals vulnerats, no el grau de violència.
La sala que ha estudiat el cas, formada per un únic jutge, no ho ha vist igual. “A la vista de les proves aportades, no sembla que s’hagi produït una vulneració dels drets i llibertats” de la Convenció Europea de Drets Humans, consta en la notificació del tribunal. La decisió és definitiva i no es pot recórrer, i posa fi als dos primers recursos pels cops de l’1-O.
De càrregues policials, però, n’hi va haver moltes, aquell dia. Així que no es pot descartar que més endavant el TEDH accedeixi a pronunciar-se sobre l’actuació de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional si li arriba a la taula un cas potent on vegi indicis clars d’una vulneració de drets fonamentals, com per exemple el dret a la lliure expressió o reunió.
La denegació dels recursos del Bages no marca un precedent favorable, però tampoc tanca la porta a la resta d’afectats. Hi ha centenars de persones que van denunciar danys per la violència policial. Si la justícia estatal no els dona la raó i esgoten la via judicial espanyola, podran presentar els seus recursos a Estrasburg i intentar convèncer els magistrats europeus.
La causa del procés, també pendent del TEDH
Els recursos del Bages són només la punta de l’iceberg. Al Tribunal Europeu de Drets Humans se li gira una feina important amb tots els casos pel conflicte català que li han arribat (i els que encara ho han de fer). El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’exconseller de Presidència Jordi Turull van registrar abans de l’estiu les primeres denúncies contra l’Estat espanyol per la condemna de l’1-O. La resta de presos indultats previsiblement faran aquest pas els pròxims mesos si el Tribunal Constitucional segueix el mateix criteri. A part, hi ha tres casos, d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull, pels drets com a diputats i la presó preventiva, i tres demandes més de JxCat per la suspensió de la resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia al Parlament.