Pressió per fer seure Sánchez

El silenci de Pedro Sánchez sobre la seva eventual participació en la pròxima reunió de la taula de diàleg és cada dia més sonor. Fins i tot Junts per Catalunya, que no ha amagat mai el seu escepticisme sobre aquest instrument però participa activament en la preparació de la reunió per part del govern, va apel·lar directament ahir el president espanyol i va considerar “imprescindible” la seva presència la setmana que ve a Barcelona. De fet, amb aquesta estratègia de Sánchez de fer-se pregar, consideren que el dirigent socialista està menystenint la mateixa eina de negociació. “L’única vegada que s’ha reunit la taula va ser el febrer de 2020 i des d’aleshores Sánchez s’ha dedicat a trobar excuses.Aquests endarreriments estan mostrant que no hi ha una proposta per a Catalunya”, va observar la portaveu i vicepresidenta de JxCat, Elsa Artadi, que va acusar La Moncloa de cronificar el conflicte.

El cert és que la setmana abans de la celebració del fòrum no ha transcendit encara cap ordre del dia concret, ni tan sols la data fixada per a la reunió –serà probablement el dijous 16 o el divendres 17–, i tampoc no es coneix la composició de la delegació espanyola, fet que encalla l’organització per part del govern català. ¿Hi aniria igualment el president Pere Aragonès? ¿Deixaria que el pes de la reunió la portés el vicepresident, Jordi Puigneró (JxCat)? ¿El govern acceptaria celebrar la reunió sense Sánchez? Ningú acaba d’aclarir aquests interrogants, i almenys des d’ERC ahir la portaveu Marta Vilalta insistia en el que ja han anat dient els últims dies: “Treballem perquè hi hagi la màxima representació, no entendríem que no hi fossin els dos presidents a banda i banda i no es complissin els compromisos adquirits”, constatava. Segons ella, treballen perquè la represa de les reunions “no torni a ser l’anècdota d’una foto”, sinó que entri en matèria i serveixi per definir, com a mínim, “una agenda clara, un procediment, una metodologia i certes garanties”.

En tot cas, ni ERC ni JxCat tampoc no volen confirmar encara si només formaran part de la seva delegació membres del govern, com han insinuat fins ara, o si pensen incloure-hi també, per exemple, presos polítics indultats. El mateix president d’ERC, Oriol Junqueras, tirava pilotes fora sobre aquesta qüestió la setmana passada, mentre que Artadi espera saber el com, el quan i el qui per part monclovita. “El president del govern espanyol hi hauria de ser. El fet que no hi sigui menysté la Generalitat i la mateixa taula, mostra les poques ganes per abordar el problema i la nul·la proposta que PSOE i Podem-comuns tenen per a Catalunya”, va reiterar Artadi.

Seria com a mínim un lleig a Aragonès que Sánchez, que es va reunir amb el president Quim Torra, a qui considerava “el Le Pen de la política espanyola”, no s’assegués a dialogar amb ell. El dirigent republicà va dir fa uns dies que si Sánchez no compleix pot “saltar tot pels aires”, en al·lusió velada a la mà estesa que el govern espanyol ha trobat al Congrés del grup d’ERC, que torna a tenir un rol decisiu en l’aprovació del pressupost de l’Estat per al 2022. Ahir mateix, Vilalta repetia que taula i comptes, però també la bilateral, són qüestions “que corren en paral·lel”, però no negava que “si es tanca la possibilitat de resolució democràtica” i “es menysté” l’instrument de la taula, serà “molt més difícil” assolir acords en els altres àmbits. En canvi, Junqueras era més diplomàtic la setmana passada en assegurar fins i tot que la taula no es devaluaria si el president espanyol no hi anés.

En un article publicat diumenge en aquest diari, ell mateix i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, defensaven la negociació com “una de les millors vies per fer realitat el somni de la República catalana”, ja que recordaven que així hi han instat tots els organismes internacionals que s’han pronunciat fins ara. “Si abanderem aquesta negociació política, serà la mateixa comunitat internacional la que avalarà l’independentisme”, confien. Els màxims dirigents d’ERC, a més, per primer cop posaven data aproximada al que pot ser una nova “finestra d’oportunitat” per intentar un nou embat, que no és altra que el moment en què el Tribunal d’Estrasburg dicti sentència –eventualment contrària a l’Estat– en el judici contra el procés i “deixi al descobert” que en la banda espanyola “només hi ha repressió”. “Serà justament en aquest moment que estarem en molt més bones condicions que en altres ocasions, perquè, mentrestant, haurem sabut bastir complicitats i majories i haurem pogut treballar en tots els àmbits i en tots els territoris”, conclouen Junqueras i Rovira.

Mentrestant, Vilalta va defensar ahir que la mobilització de la Diada és una bona oportunitat, com cada any, per “demostrar i canalitzar la força de l’independentisme cap a la taula de negociació”, que va qualificar d’“un dels grans èxits de l’independentisme”. Tot i que el lema de la mobilització convocada per l’ANC en cap cas fa referència ni a l’amnistia, ni a l’autodeterminació, ni al diàleg, Vilalta confia que la manifestació serveixi igualment per “reforçar” aquests grans consensos. “Volem seguir forjant aquesta gran majoria i seguir ampliant suports, seria un error que s’utilitzés la Diada per anar contra els companys de viatge, sobretot en la setmana prèvia de la negociació”, avisava. ERC enviarà representants a tots els actes, si bé encara no en va donar detalls. També Junts dona ple suport a la mobilització i hi va assegurar la seva presència.