Retorn als centres de treball
Les patronals confirmen una tendència progressiva de tornada a les oficines i seus
Consideren el 20% de teletreball assolit per la pandèmia un sostre que retrocedirà però que consolidarà una jornada flexible
El gruix de treballadors del país han continuat durant la pandèmia assistint al seu lloc de feina perquè pertanyen a sectors on producció, manteniment o servei hi obliguen com a la indústria, la construcció, el manteniment i reparació, els comerços, la logística i els magatzems o el transport i la distribució. Però el confinament domiciliari va propiciar que el teletreball arribés al voltant del 20% de la massa laboral. Carme Poveda, directora d’estudis econòmics de la Cambra de Barcelona, recorda que aquest 20% és la darrera dada disponible, d’abans de l’estiu. Ha suposat un salt d’escala respecte del 5% anterior a la pandèmia però creu que és el sostre actual i que la tendència a tornar als centres de treball situarà el percentatge en un punt intermedi.
L’administració, primer
Molts dels autònoms recorda que simplement no van poder treballar durant el tancament dur perquè no podien prestar els serveis a domicilis, oficines o fàbriques que estaven tancades o gairebé. La majoria de les seves associades, però, van reprendre o continuar el treball presencial quan van poder.
Reticències al teletreball
Respecte a les minoritàries que van optar totalment o parcialment pel teletreball, Ejarque confirma que la tendència actual és tornar a les oficines. Tot i que no es disposa de cap enquesta, indica: “La sensació és que es va tornant. No és que es vagi a remolc de l’administració pública però sí que es mira.” Amb més o menys bons resultats en el teletreball, Ejarque explica que moltes empreses prefereixen que els treballs en equip es tornin a fer als espais comuns en la mesura del possible perquè ho consideren més resolutiu per un argument semblant al del professorat d’instituts, que advertia que determinats ensenyaments en grup no són eficients exclusivament a través d’una pantalla.
Força empreses i treballadors no ho han pogut fer, recorda, o bé per motius tecnològics i organitzatius o bé perquè ha estat impossible conciliar vida familiar i teletreball tenint els fills a casa.
Amb tot, la situació creada per la pandèmia sí que s’ha convertit en una oportunitat per repensar l’organització de la jornada combinant treball a casa i a l’empresa però també flexibilitzant horaris d’entrada i sortida, coincideixen a dir tots dos. Fa temps que se sap que la presencialitat no fa falta en determinades feines i Ejarque recorda que el debat del teletreball va sorgir paral·lelament amb el de la conciliació amb la vida personal. Fer-ho possible, però, requereix treballar per objectius i no per hores.
Avantatges de ser a casa
Poveda indica que el motiu de la reticència d’algunes empreses és, precisament, que no treballen per objectius o que no tenen mecanismes de control de compliment de la jornada laboral. Per altra banda, recorda que estudis econòmics previs a la pandèmia demostraven que oferir als empleats la possibilitat de teletreballar augmenta la productivitat per tres motius: hi ha menys absentisme, menys interrupcions i més concentració, i “més retenció del personal amb talent” –bàsicament perquè la major flexibilitat que s’ofereix al treballador augmenta la seva satisfacció (més autonomia, conciliació i menys temps perdut i cost de transport).
Ejarque conclou que a la Cecot no els consta cap empresa associada que hagi aprofitat el teletreball per tancar seus i estalviar-se els costos de lloguer o manteniment: “No coneixem cap empresa que hagi fet això.” De qualsevol manera, ha estat anecdòtic en el cas de les seves petites, mitjanes i microempreses. Passar de treballar a l’oficina a fer-ho a casa “evidentment no canviarà de la nit al dia”, hi afegeix Ejarque. I conclou: “Només cal fixar-se en el trànsit que hi ha a les autopistes i carreteres, cap als polígons industrials i cap a les oficines.”
La creu i els reptes del teletreball
Poveda indica també els factors negatius del teletreball, que tot just es comencen a conèixer: la sensació d’aïllament social i l’allargament de les jornades per la manca de “desconnexió digital”. El repte és la regulació del nou model. La llei aprovada durant la pandèmia però pensada ja per a situacions no excepcionals considera que fa teletreball regular qui arriba a prestar des de casa un 30% de la jornada laboral, però el text legal no concreta factors com ara qui ha de pagar les despeses de llum o calefacció a casa i ho deixa en mans del conveni col·lectiu: “Tot això, que és molt nou, s’haurà d’emmarcar en una negociació col·lectiva.” Ni l’empresa pot imposar el 100% de teletreball ni l’empleat pot decidir que continua fent-ne sempre, adverteix Poveda. L’altre gran problema, hi afegeix, és el risc de discriminació de gènere. Les enquestes fetes després del confinament domiciliari van evidenciar que es reincorporaven a les oficines més homes que dones: “La flexibilitat permet que les dones no hagin de demanar reducció de jornada com feien abans per compatibilitzar-ho amb l’escola dels fills però, si la tornada a l’oficina et continua donant més facilitats de promoció professional, no haurem ajudat a combatre la segregació de gènere.”
