Conservadorisme fantasma
Quan els mitjans mundials anomenen Rússia el seu “adversari nacionalista” jo ric
Com a periodista d’un diari rus de gran tirada, sovint entrevisto polítics occidentals. O així és com ens referim a ells en els nostres articles. La majoria d’aquests polítics són marginals o no tenen cap accés als grans mitjans dels seus països a causa dels seus punts de vista d’extrema dreta. Però nosaltres posem els seus noms a la portada i, a la vegada, ells difonen l’agenda política que a nosaltres ens interessa. “Entrevista exclusiva: Un polític occidental admet que la península de Crimea és part integral de Rússia.” No us sembla un bon tracte?
Tanmateix hi ha un punt en aquesta relació que em deixa perplex i és el fet que els meus interlocutors occidentals perceben Rússia com un paradís del conservadorisme: una terra miraculosa amb els valors conservadors en alça, amb famílies heterosexuals felices semblants a les dels anuncis de televisió dels anys cinquanta i un cristianisme ortodox ben pur.
Podria ser que aquesta percepció de Rússia es pogués atribuir als mitjans occidentals i a la manera com descriuen Rússia i les seves autoritats com d’un masclisme tòxic, agressiu i antiliberal, i d’aquesta manera fent els russos atractius als antiliberals. Però la veritat és molt més complexa. Aquests són alguns dels fets recents que ho corroboren.
Per a Rússia, el més gran espectacle musical internacional és el Festival d’Eurovisió. Cada any, Rússia intenta portar-hi el millor cantant. L’any 2021, Rússia va estar representat per una noia anomenada Manija. Una cantant que és obertament feminista, pro drets LGTBI, a favor dels drets dels immigrants i és molt crítica amb el que considera una societat russa xovinista i etnicista.
La principal xarxa social russa és Vkontakte, equivalent al Facebook. A mitjan juliol, un grup d’activistes conservadors russos va intentar promoure-hi una petició contra la maternitat subrogada. Però l’administració de Vkontakte la va tombar al·legant que violava les seves regles de participació i comportament. A més, Vkontakte prohibeix activistes d’extrema dreta com Tommy Robinson tal com també fan Facebook i altres plataformes globals.
En una prestigiosa universitat russa de negocis, la Highest School of Economy (HSE), amb uns 45.000 estudiants, les teories sobre gènere, queer i altres identitats hi són estudiades de manera oberta. El consell d’estudiants de l’HSE va llançar un projecte anomenat The Higher School of Equality, dedicat al feminisme, a la cultura queer i als estudis de gènere. L’HSE va ser fundada pel govern rus, que li va concedir el rang excepcional d’universitat nacional de recerca.
Els crítics amb la teoria de les races també són molts a Rússia. Alguns creuen que durant els períodes de l’imperi i de l’URSS, la majoria russa va explotar les minories ètniques, que ara haurien de ser compensades d’alguna manera. L’últim any el govern de Sotxi, la ciutat de vacances i descans al sud de Rússia, va fer enderrocar el monument als soldats russos que van fundar la ciutat l’any 1838. La demolició va ser executada després d’una petició feta per ètnies minoritàries locals que es consideren elles mateixes víctimes del colonialisme rus.
Aquest any s’han acabat les obres de la nova terminal de l’aeroport de Tobolsk, una històrica ciutat al centre de Sibèria que va ser conquistada pel comandant rus Iermak al segle XVI. En el passat Iermak estava considerat un dels grans herois russos. Per aquest motiu es volia batejar el nou aeroport amb el nom de Iermak. Però la nova administració local va rebutjar aquesta iniciativa en favor de la igualtat entre ètnies i contra la promoció del colonialisme rus.
Un altre famós mariscal de camp rus va ser Aleksander Suvórov al segle XVIII. Enguany, un cartell amb la cara de Suvórov va aparèixer als carrers de Txerkessk, una ciutat al sud de Rússia, no gaire lluny de Sotxi i que també havia estat conquistada per Rússia durant els temps de l’imperi. Els activistes i les autoritats locals van desmantellar el cartell al·legant que representava l’essència del supremacisme blanc i del colonialisme rus.
Malgrat tot, els meus interlocutors occidentals continuen convençuts que Rússia mai donarà la benvinguda als moviments LGTBI o antiracistes a causa del conservadorisme fantasma que ells hi veuen. La principal diferència entre Occident i Rússia és que la segona ha prohibit legalment els matrimonis entre persones del mateix sexe. I què? Washington i Brussel·les mantenen relacions amb països com Polònia o Turquia, que tenen lleis similars. Per això quan els mitjans mundials anomenen Rússia el seu “adversari nacionalista” jo ric.
Edvard Txesnokov és sotseditor d’internacional del diari rus ‘Komsomolskaia Pravda’