Josu Ternera queda absolt en una primera causa oberta a França

El Tribunal Correccional de París ha absolt aquest dimecres l’històric dirigent d’Eta José Antonio Urrutikoetxea, Josu Ternera, del càrrec de pertinença a la banda armada entre el 2011 i mitjan 2013.

Les tres jutgesses de la sala argumenten  que no hi ha ni elements “ni materials ni intencionals” que demostrin que en aquest període Urrutikoetxea formés part de la banda terrorista.

Encara que ell mateix hagi reconegut que va viure en la clandestinitat del 2002 fins al seu arrest, al maig de 2019, les magistrades recorden que no se li van trobar ni armes, ni documents falsos ni proves d’haver mantingut contactes amb altres membres de la banda en el període de la inculpació.

Sobre la seva presència a Noruega entre finals de 2011 i començaments de 2013 al costat dels etarres David Pla i Iratxe Sorzábal per intentar negociar amb el govern espanyol, que no va voler acudir, consideren que és una qüestió que queda fora de la competència del tribunal.

És més, les magistrades insisteixen que haver estat implicat en els intents per posar fi de l’acció violenta d’ETA –com el mateix Urrutikoetxea va assegurar en el judici celebrat al juny- no pot conduir a una condemna per terrorisme.

Josu Ternera, que està en llibertat condicional des de finals de juliol de 2020, té pendent un altre judici a França per la seva presumpta pertinença a ETA entre 2002 i 2005.

La Fiscalia, que teòricament pot recórrer, havia demanat en el procés celebrat el passat mes de juny una pena de cinc anys de presó per a Ternera amb l’argument que continuava formant part de l’organització terrorista, no només durant el període d’acusació, entre 2011 i mitjan 2013, sinó fins que ell mateix es va encarregar d’anunciar la dissolució de la banda al maig de 2018.

Urrutikoetxea, que ara té 70 anys, va assegurar que encara que va estar vivint en la clandestinitat, havia abandonat ETA al setembre de 2006 perquè considerava que calia abandonar la lluita armada.

D’acord amb la seva versió, aquest mateix rebuig a l’ús de la violència és el que explica que es trobés a Noruega amb Sorzábal i Pla.