Atac terrorista a l’aeroport

La caòtica retirada dels EUA i l’OTAN de l’Afganistan es tenyeix de sang. Un doble atemptat suïcida just al costat del recinte de l’aeroport de Kabul va causar ahir una seixantena de morts entre la multitud que pugnava per agafar un dels vols d’evacuació internacional, i almenys una dotzena entre els soldats nord-americans –onze marines i un metge de la Navy–. Es temia que el nombre de víctimes, entre les quals hi ha nens, podria encara pujar.

Els dos atacs són els primers d’aquesta mena que tenen lloc a l’Afganistan des de la presa del poder a càrrec dels talibans, el 15 d’agost passat. El cap del Comandament Central dels EUA, el general Kenneth McKenzie, va atribuir la matança a la branca afganesa d’Estat Islàmic, l’anomenat EI-K. El mateix grup en va reivindicar l’autoria al seu compte de Telegram. McKenzie va assegurar que Washington està preparat per prendre represàlies, durant una roda de premsa al Pentàgon en què va intervenir de forma telemàtica.

Al vespre, el president Biden va comparèixer davant la nació per lloar els soldats morts, “herois implicats en la salvació de vides”, i va prometre als terroristes que els EUA “no els perdonaran ni oblidaran el que han fet”. “Us trobarem i us ho farem pagar.” Abans, McKenzie va explicar que suïcides d’EI van fer detonar bombes fora de l’aeroport, una acció que va anar seguida d’un atac armat. “Tot i l’atac –va assegurar l’alt responsable militar– continuarem amb la missió” d’evacuacions a l’Afganistan. Al país hi ha encara uns 5.400 soldats nord-americans, encarregats de protegir l’aeroport de Kabul. En la mateixa línia es va expressar el cap de la diplomàcia britànica, Domic Raab: “El Regne Unit i els EUA mantenim de forma decidida la nostra missió per treure tanta gent com es pugui [de l’Afganistan]”. “No permetrem que atacs terroristes covards ens aturin”, hi va afegir. “La nostra missió continua. Estem compromesos a seguir treien gent via aèria fins que s’acabin les operacions a finals de mes.”

El Pentàgon també va descartar enviar tropes addicionals al país malgrat l’existència d’“una sèrie d’amenaces actives”, que anirien des d’un possible atac amb coets a atemptat amb cotxe bomba. Ahir el vespre, ja van haver-hi testimonis sobre una altra explosió en un radi d’entre 3 i 4 quilòmetres de l’aeroport de Kabul. Però, citant una font dels talibans, l’agència de notícies Reuters va informar que es tractava d’una explosió controlada de militars nord-americans per destruir munició.

McKenzie va revelar que van demanar als talibans que reforcin el cordó de seguretat al voltant de l’aeroport.

La primera explosió va tenir lloc a les 18.24 hores de Kabul, prop de l’Abbey Gate, una de les portes de l’aeroport i on les forces britàniques i dels EUA estaven estacionades. La segona va tenir lloc seguidament i molt a prop de la primera, pels voltants de l’hotel Baron.

El principal portaveu dels talibans, Zabihulla Mujahid, va condemnar el doble atemptat: “L’emirat islàmic [tal com anomenen el país] condemna enèrgicament l’atac a civils a l’aeroport de Kabul, que ha tingut lloc en una zona sota responsabilitat de les forces nord-americanes”, va dir a Twitter el portaveu, que va prometre que els autors de la massacre “seran detinguts”.

També el president del Consell per a la Reconciliació Nacional i antic cap de govern afganès, Abdullah Abdullah, va condemnar un atac “que ha matat i ferit un gran nombre de civils”.

Els atemptats es van produir ahir enmig d’un clima d’incertesa a l’Afganistan després del col·lapse del govern i en espera de la formació del nou executiu islamista. Dimecres al vespre, els EUA ja havien avisat del perill d’acostar-se a l’aeroport de Kabul per “amenaces de seguretat” a l’exterior de les instal·lacions. També britànics i australians havien alertat d’una “alta amenaça d’atac terrorista”.“Pensàvem que això passaria tard o d’hora”, va reconèixer McKenzie. Però els avisos no van fer desistir milers d’afganesos, que es concentraven ahir pels voltants de l’aeroport intentant fugir en un dels últims vols internacionals.

Les operacions d’evacuació havien d’acabar entre ahir i avui per a la majoria de països de l’OTAN abans de la data límit del 31 d’agost.