Societat

La lenta millora de les UCI

Encara hi ha 442 pacients, amb una ocupació de llits que dobla la mitjana estatal

Són malalts als quals costa molt donar l’alta perquè una persona intubada necessita com a mínim tres setmanes d’ingrés

Continuen arribant pacients i “el tren no s’acaba de buidar”

La millora progressiva dels indicadors epidemiològics de la Covid-19 a Catalunya comença a traduir-se en un relaxament de la pressió hospitalària, amb menys pacients a planta i a les unitats de crítics. Des que el 9 d’agost es va arribar al pic d’aquesta cinquena onada, amb 598 malalts a les unitats de cures intensives (UCI) –lluny, això sí, dels 1.528 de la primera onada i fins i tot dels 731 de la tercera–, el degoteig a la baixa ha estat pràcticament constant, però amb un ritme lent que fa que el nivell d’ocupació sigui encara alt, per sobre dels 400 pacients, amb un percentatge de llits ocupats que dobla el de la mitjana de l’estat (vegeu el gràfic). Segons les últimes dades facilitades pel Departament de Salut, ahir hi havia 1.263 pacients hospitalitzats en centres sanitaris catalans, dels quals 442 eren a l’UCI, només un menys que el dia anterior.

Aquest descens contingut de la corba en el cas de les UCI no és gaire diferent del d’onades anteriors. L’explicació és que els pacients que ingressen s’hi passen molt de temps. “Són malalts als quals costa molt donar l’alta”, argumenta el doctor Manel Cervantes, cap del servei de malalties infeccioses de l’hospital Parc Taulí de Sabadell. Un percentatge important de pacients que ingressen a l’UCI necessiten ventilació assistida i, per tant, cal intubar-los. “I una persona intubada necessita tres setmanes com a mínim d’ingrés perquè augmenten molt les complicacions, en forma de pulmonies secundàries, problemes renals i un major risc de noves infeccions perquè estan plens de catèters”, subratlla Cervantes.

També ha baixat la mortalitat. El fet que l’edat mitjana de pacients a les UCI hagi baixat dels 63 als 50 anys fa que el grau de supervivència sigui alt. Cervantes posa l’exemple del Taulí, on en un any i mig només han mort dos pacients per sota dels 50 anys. “La mortalitat al principi era del 25 al 30% i ara és de l’entorn del 15%, que és un percentatge pràcticament normal per a totes les patologies”, manifesta l’expert.

El director del servei de medicina intensiva de l’hospital Sant Pau de Barcelona, el doctor Jordi Mancebo, comparteix l’argumentari. “És cert que en els moments pitjors d’aquesta cinquena onada arribaven a la nostra UCI entre 15 i 20 pacients a la setmana i ara n’arriben set, però el cas és que continuen arribant i això fa que el tren no s’acabi de buidar”, afirma Mancebo.

Pel que fa a la supervivència, a banda d’assenyalar el factor de l’edat, Mancebo recorda que “ara també hi ha un major coneixement sobre com tractar-lo i ens avancem per evitar certes complicacions; res a veure amb el que va passar a la primera onada, amb molts pacients als passadissos”.

Del total de pacients ingressats a les UCI, hi ha un percentatge alt que necessiten ventilació assistida. Ahir hi havia 283 persones intubades i 134 amb suport no invasiu. També hi ha un tant per cent, el més petit, de persones que necessiten connectar-se a un equip exterior de ventilació mecànica, el que es coneix com a oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO), i que en les últimes setmanes, tot i que els pacients són més joves, ha anat creixent. Segons les últimes dades, hi ha 25 persones, quan al pic de la tercera onada, amb més pacients ingressats, n’hi havia només 13. “És normal que n’hi hagi una mica més ara perquè els pacients a les UCI són més joves i aquesta és una tècnica, una espècie de diàlisi pulmonar, que no està indicada per als més grans de 60 anys, ja que els pacients han de tenir la resta d’òrgans bé”, explica el doctor Cervantes. S’utilitza quan el pulmó està embassat i per molt oxigen o pressió que s’utilitzi no funciona.

La tècnica ECMO és relativament nova. Aquest sistema es va crear als anys 70 del segle passat però “els resultats no van ser bons i només es va mantenir a dos o tres centres d’Europa”, recorda el doctor Mancebo. Es va tornar a recuperar, amb una tecnologia més evolucionada, per l’epidèmia de la grip A l’any 2009, però tot i així requereix una alta especialització. Mancebo opina que a Catalunya aquest servei, que a banda del centre de referència que és Vall d’Hebron, s’ofereix a altres centres com Bellvitge o Can Ruti, està actualment sobredimensionat i “s’hauria d’ordenar” i que l’ofereixin com a màxim dos centres”.

1.677 nous contagis notificats

Tot i que la tendència és clarament a la baixa, ahir el Departament de Salut va notificar 1.677 nous casos de Covid-19 i 18 noves defuncions.

La incidència acumulada de casos confirmats per PCR o test d’antígens a set dies per cada 100.000 habitants (IA7) es va situar en 115 casos, dos menys que el dia anterior, i la incidència a 14 dies va disminuir fins a arribar a 265 casos, cinc menys que dimecres.

El risc de rebrot, que encara és alt, va baixar fins a 214 punts, tres menys que dimecres, però la velocitat de propagació del virus va tornar a pujar una centèsima respecte al dia anterior i es va situar en 0,85, cosa que vol dir que cada 100 infectats acaben contagiant una mitjana de 85 persones.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.