Promeses incomplertes com a compensacions
El Prat diu que Aena vol pal·liar l’ampliació de la tercera pista amb millores pendents des del 2002 i Aena ho desmenteix
L’entitat proposa compensar amb 280 noves hectàrees naturals i l’Ajuntament xifra en 54 el nombre real
Aena ha assegurat que compensarà amb deu hectàrees d’espai natural per cadascuna que se’n perdi si s’amplia la tercera pista de l’aeroport del Prat i es desseca la llacuna de la Ricarda. El gestor aeroportuari ha presentat la seva proposta en reunions amb les administracions implicades, i proposa millores ambientals en 280 hectàrees a l’entorn de l’aeroport. Per l’Ajuntament del Prat, però, es tracta d’una compensació que no és real, ja que es tractaria d’actuacions ja previstes en la declaració d’impacte ambiental (DIA) de l’ampliació de l’aeroport del 2002, que es van aprovar per a la construcció de la tercera pista i que no s’han executat correctament.
A més, gran part de les compensacions que proposa Aena coincideixen amb les que planteja la Generalitat per donar resposta al requeriment de la Comissió Europea, la qual va advertir el febrer passat el govern espanyol dels incompliments en la protecció del delta arran de l’anterior ampliació de l’aeroport. “Aena assegura que compensarà l’allargament de la tercera pista amb 280 hectàrees protegides [amb la desaparició de la Ricarda es perdrien 47 hectàrees], però la majoria ja formen part de l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 plantejada per la Generalitat com a resposta a Europa. En realitat, les compensacions proposades sumen 54 hectàrees”, afirma el director d’Acció Ambiental i Energia de l’Ajuntament del Prat, Joan Herrera.
El 1999 es va aprovar el pla director de l’ampliació de l’aeroport, que preveia la construcció de la tercera pista. Aquest pla director formava part d’una actuació de més envergadura: el pla delta, acordat el 1994 entre els governs espanyol i català i els ajuntaments de Barcelona i el Prat. S’hi van concretar actuacions de gran impacte, com l’ampliació de l’aeroport i del port, el desviament de la desembocadura del Llobregat, la construcció d’una depuradora i la millora d’infraestructures viàries i ferroviàries. El Prat va guanyar, entre altres coses, nous espais naturals, un riu i una platja regenerats, més ingressos resultants de l’activitat econòmica i que hi hagués menys avions sobre el seu nucli. Altres compensacions, en canvi, no han estat executades, segons Herrera i els grups ecologistes aplegats a Zeroport. I ara Aena, denuncien, les torna a posar sobre la taula com a noves compensacions quan en realitat són compromisos incomplerts.
Els incompliments
Herrera resumeix en tres els principals incompliments de la DIA del 2002: “No s’han assolit els compromisos de compensació ambiental pel que fa a les espècies, tampoc a les aportacions i la qualitat de l’aigua, i no s’ha creat el corredor biològic entre la Ricarda i el Remolar-Filipines”, les zones humides entre les quals hi ha encaixonada la tercera pista.
L’au més habitual és l’anàtid comú, que abans del 2002 tenia 2.116 parelles que nidificaven al delta, i la DIA es va comprometre a arribar a les 4.350. Enguany se n’han censat 573 parelles. El corriol camanegre ha desaparegut del delta després que se’n registressin entre 12 i 23 parelles abans del 2002, i que la DIA es comprometés a atreure’n entre 30 i 35. I aquesta és una tendència similar entre espècies com l’agró roig, el martinet menut, l’arpella vulgar, el bitó i el cames llargues.
Pel que fa a l’aigua, es va acordar aportar cada any a la Ricarda 0,3 hectòmetres cúbics per compensar la disminució com a conseqüència de les obres, que han afectat les correnties. “Aquesta xifra només es va complir el 2018, però, a més, la DIA estava mal feta”, afirma Herrera, que precisa que la llacuna necessitaria una aportació tres vegades superior per compensar la pèrdua de l’aigua de l’aqüífer superficial, “que s’ha deprimit mig metre perquè l’aigua no afecti la pista”. La situació de la llacuna Cal Tet, un estany que es va construir artificialment per compensar el desviament del riu i que va esdevenir un punt d’atracció per a fotges, ànecs, martinets menuts i bernats pescaire, és encara pitjor. “L’estany de Cal Tet està degradat”, afirma el director d’Acció Ambiental i Energia del Prat, i explica que la pèrdua de qualitat dels estanys té efecte en la població d’aus per la reducció del nombre de cucs que les alimenten.
Ecologistes i Ajuntament neguen la possibilitat de reproduir la Ricarda en un altre indret. “La llacuna és a tocar del mar. Si es trasllada terra endins no complirà el mateix paper ambiental”, destaca Herrera. “El tipus de biodiversitat serà diferent i el dessecament pot afectar l’aqüífer superficial i, de retruc, el profund”, alerta. Adverteix també que la construcció de la terminal satèl·lit podria afectar la gran bossa d’aigua subterrània, que dota d’aigua potable l’àrea metropolitana. María García, d’Ecologistes en Acció, hi coincideix: “No es pot fer un intercanvi de cromos. La Ricarda és un espai de gran valor, regulador de l’aqüífer”. La també portaveu de Zeroport xifra en un 60% la destrucció del delta per les infraestructures, i creu que la pretensió de fer un hub al Prat respon a “un projecte especulatiu que no té cap justificació social ni econòmica”.
El corredor biològic que hauria de connectar la Ricarda amb el Remolar-Filipines pel litoral no s’ha fet mai. I la platja té també les seves mancances, com els 100.000 metres cúbics anuals de sorra que hauria de rebre per pal·liar l’impacte del tub de la dessaladora d’Aigües Ter-Llobregat, lamenta Herrera.
Aena assegura, a través d’un portaveu, que “totes les compensacions de la DIA del 2002 s’han executat, com recullen les actes de la comissió de seguiment de l’impacte ambiental de l’ampliació de l’aeroport”, que es va crear el 2003 amb representació dels ajuntaments i dels governs espanyol i català. Pel que fa a les compensacions per l’allargament de la tercera pista, des d’Aena s’assenyala que la proposta és un primer estudi que s’ha de consensuar amb les administracions competents en matèria de medi ambient.
