Política

Alerta per la crisi migratòria

Brussel·les insta a augmentar les quotes d’acollida d’afganesos per evitar que arribin de manera irregular a la Unió Europea

Dos morts a la ciutat de Jalalabad, en la primera protesta reprimida pels talibans

La Unió Europea (UE) no està disposada a reviure una arribada massiva d’immigrants i refugiats com la del 2015 arran de la guerra a Síria. La comissària d’Interior, Ylva Johansson, va fer una crida ahir als països membres a “evitar una crisi migratòria” i a “reforçar el seu compromís amb el reassentament” augmentant les quotes d’acollida d’afganesos en situació de risc després de la presa de Kabul pels talibans, diumenge.

“Hem d’evitar que aquestes persones iniciïn una perillosa ruta i arribin irregularment a Europa. No podem esperar que estiguin a les nostres fronteres, els hem d’ajudar abans.”

“No podem abandonar les persones en perill immediat a l’Afganistan. Els periodistes, el personal de les ONG i els defensors dels drets humans a l’Afganistan són de les persones més en risc”, va dir Johansson, durant una reunió per videoconferència amb els responsables d’Interior dels Vint-i-set.

Brussel·les, segons va assegurar la comissària, s’està preparant “per a tots els escenaris”, ja que preveu que la inestabilitat al país centreasiàtic derivi en un augment de la pressió migratòria.

També la presidència eslovena del Consell Europeu va informar que s’està “treballant en els pròxims passos i accions” per fer front “a una possible pressió migratòria a la UE i altres amenaces en el futur proper i assegurar una resposta europea comuna”. “És clar que les dones i les nenes afganeses estan en una situació específicament perillosa”, va dir Johansson. La Comissió “està disposada a ajudar en la coordinació entre els estats membres i a proporcionar el suport financer addicional necessari en aquesta important línia de treball”, hi va afegir. També va subratllar la importància de col·laborar amb els països fronterers amb l’Afganistan , cap a on han fugit els darrers dies centenars de persones, enviant-los ajuda humanitària per acollir els afganesos.

Uns 550.000 afganesos s’han vist desplaçats internament en el país des de principis d’any, que s’afegeixen als 2,9 milions que ja ho estaven a finals del 2020. El 80% d’aquest èxode són dones i criatures.

Ghani, als Emirats

Mentrestant, a l’Afganistan, els talibans van reprimir ahir la primera protesta multitudinària a l’est del país, amb un resultat de dos morts i diversos ferits, segons testimonis presencials. Les protestes –per la substitució de la bandera tricolor afganesa per la blanca amb la declaració de fe islàmica inscrita, que representa l’Emirat Islàmic dels talibans– van tenir lloc pels carrers de Jalalabad, capital de la província de Nangarhar, una de les últimes ciutats a caure en mans dels integristes. “Els manifestants volien penjar la bandera nacional tricolor en vigílies [de l’aniversari] de la independència de l’imperi Britànic”, va explicar un ciutadà de Jalalabad que va demanar no ser identificat. Segons aquesta font, els talibans van reaccionar “disparant a l’aire” i, més tard, després de “la mediació dels líders tribals”, els insurgents van acceptar que es deixés la bandera oficial “fins que es formi el nou govern”.

El deposat president afganès, Aixraf Ghani, va confirmar ahir que és als Emirats Àrabs Units (EAU), a on va fugir diumenge, quan els talibans van prendre el control de Kabul. Va assegurar que ho havia fet per evitar un “vessament de sang” a la capital, i va negar les acusacions d’haver fugit amb grans quantitats de diners com s’havia rumorejat. Ghani va explicar que la presa de Kabul “va ser molt ràpida” i això va impedir que pogués “treballar amb els talibans per establir un govern integral, negociar per aplanar el camí a una transició” de poder. També va lamentar que les negociacions intraafganeses entre Kabul i els talibans, que van començar el setembre de l’any passat a Doha (Qatar), fossin un “fracàs”. El procés de pau hauria d’haver portat al final de la guerra”, va sentenciar.

Finalment, els representants a l’Afganistan de diverses agències de l’ONU van assegurar ahir que mantindran la seva tasca humanitària al país tot i la “reubicació” temporal d’un centenar dels seus treballadors.

LES XIFRES

550.000
afganesos
s’han desplaçat dins del país des de principis d’any. S’afegeixen als 2,9 milions que ja ho estaven.
80
per cent
de les persones que estan desplaçades internament a l’Afganistan són dones i criatures.

Els talibans dificulten l’evacuació

Redacció

Els EUA van acusar ahir els talibans d’incomplir els seus compromisos i bloquejar l’accés d’afganesos a l’aeroport de Kabul, enmig dels esforços per a l’evacuació duts a terme per les tropes nord-americanes. Els EUA han evacuat entre dimarts i ahir unes 2.000 persones, la majoria ciutadans afganesos, un nombre significativament inferior als càlculs del Pentàgon, que tenia la intenció de treure diàriament entre 5.000 i 9.000 persones des de l’aeroport de Kabul. El caos generat al voltant de l’aeroport i la impossibilitat per a moltes persones d’arribar a l’interior del recinte va dificultar ahir enormement les múltiples operacions d’evacuació organitzades pels països que van contribuir amb més tropes a la missió internacional a l’Afganistan. La matinada passada estava prevista l’arribada del primer dels dos avions amb ciutadans espanyols i col·laboradors de l’operació de repatriació d’Espanya, a la base militar de Torrejón de Ardoz.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.