Forn s’ofereix per bastir ponts en l’independentisme

“Em veig capaç de teixir ponts, bastir unitat i fer un discurs positiu dins l’independentisme, crec sincerament que aquest hauria de ser el nostre paper.” Ras i curt, i en un escenari obert a la reflexió com és la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, en què havia participat múltiples vegades abans com a activista, l’exconseller Quim Forn va postular ahir els presos polítics indultats, i específicament ell mateix, com a figures que ara poden ser “útils” per superar les desavinences partidistes. Per fer això, i també per trobar “gent nova disposada a continuar”, subratllava, ja que no podran fer política institucional perquè se’ls manté inhabilitats. En tot cas, sí que hi ha una cosa que va afirmar que uneix els nou presos polítics, i fins i tot els exiliats que va visitar fa unes setmanes a Bèlgica: “Tots estem forts i absolutament decidits a continuar la lluita de l’1-O, que volem finalitzar.”

Forn va constatar que, després de conviure tant temps, els presos van aprendre a deixar de banda les “discrepàncies polítiques” i van viure moments “especialment durs i dolorosos” quan els seus partits no eren capaços d’entendre’s sobre com seguir endavant arran de la inhabilitació del president Quim Torra, o no arribaven a un acord de govern per endegar la nova legislatura. “Això hauria hagut d’anar molt més ràpid, els números eren els que eren i la gent no fila tan prim i ens demanava que ens poséssim d’acord”, reconeixia ahir. “A vegades era més fàcil l’ambient a dins que fora de la presó”, va etzibar. I és que, segons ell, l’ambient, com a mínim entre els set presos de Lledoners, “era molt bo, quasi de germans”, ja que es donaven “molt suport sempre els uns als altres” en els moments complicats. Curiosament, més a les presons madrilenyes, perquè allà els deixaven fer celebracions junts a la cel·la, a diferència del Bages. “La batalla política del dia a dia per mi té molt poc interès”, resumia.

Forn encara hi posava un altre exemple: va rebre durant els tres anys i vuit mesos de presó un total de 45.000 cartes, que fa uns dies va donar a l’Arxiu Nacional de Catalunya. “Reflecteixen perfectament què va passar en un moment de la nostra història i com ho sentia la gent”, valorava, per concloure: “Molt poques vegades hi havia rancúnia i odi, la mirada sempre era en positiu.” “Ens han donat una força molt gran, potser patien més per nosaltres al carrer del que patíem a dins”, apuntava.

En to conciliador, Forn recordava que els tres partits independentistes al Parlament han acceptat donar dos anys de marge a la taula de diàleg, i s’hi ha d’anar “amb un to positiu”. Això sí, no exclou que també se’n mostrés escèptic, ja que creu que donarà “pocs o cap fruit”. Per això apostava, d’un cantó, per avaluar-ne els resultats cada cop que es reuneixi i, de l’altre, per avançar-se i començar “a teixir alternatives des de la unitat”. “La història avala que en desconfiem”, deia.

També hi va haver el moment per reflexionar sobre l’octubre del 2017, del qual Forn va fer una lectura positiva. “L’1-O va ser una mostra d’absoluta dignitat de la gent enfront de la repressió de l’Estat, i probablement ha marcat generacions de persones més joves”, valorava. Per això demanava evitar els “discursos catastrofistes”. “Hem partit del camp base, no hem pogut fer el cim però ens hi hem aproximat i el farem si continuem treballant i persistint”, valorava. I reflexionava que el 3-O “s’hauria hagut d’aprofitar la força” que tenia l’independentisme, tot i que també recorda que els sindicats s’hi van apuntar “amb la boca petita”, i té dubtes sobre si la mobilització hauria durat gaires més dies. Forn, que va donar suport a la restitució del major Josep Lluís Trapero i va titllar “d’impecable sense matisos” la feina que els Mossos van fer l’1-O, també fa pinya amb l’actuació del president Carles Puigdemont, en qui va veure “una gran soledat” a l’hora de prendre decisions.