Catalunya entra en cinc dies de màxima alerta per la calor
Es decreta el nivell 3 del pla alfa per a 279 municipis, on es prohibeixen activitats de risc al medi natural com ara acampades a l’aire lliure i travesses de muntanya
Es repeteix la situació del 1998, quan van cremar 20.000 hectàrees
El juliol del 1998 els boscos de Catalunya van viure un dels pitjors episodis de foc que es recorden. El país es trobava sota el domini d’un potent anticicló, amb entrada de vent del sud i una situació general d’onada de calor. Són les mateixes condicions climàtiques que es donaran des d’avui i fins dilluns a bona part del territori i que han portat els responsables d’Interior a decretar mesures excepcionals de limitació de moviments al medi natural. L’onada de calor és la mateixa que aquests dies està generant el caos als boscos de Grècia i Turquia i, per sobre de tot, es vol evitar que el foc prengui aquí i es visqui un estiu com va ser aquell juliol del 1998, en què es van acabar cremant fins a 20.000 hectàrees.
Les mesures dictades pel govern, i publicades al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, afecten 279 municipis de 24 comarques, fonamentalment de la zona de Ponent i el centre del país. En aquests àmbits, s’hi ha decretat el nivell 3 del pla alfa, que, traduït al llenguatge ciutadà, vol dir que a patir d’avui i fins a la mitjanit de dilluns vinent està prohibit fer acampades i travesses pel medi natural, es restringeixen les activitats de les cases de colònies, se suspenen les activitats agrícoles amb risc per al bosc i durant les hores de màxima insolació es prohibeix la possibilitat de moure’s pel medi natural amb vehicle de motor, tret que sigui per una causa professional inajornable o per una qüestió de veïnatge dels ciutadans.
L’activació de la fase 3 del pla alfa té a veure amb el risc d’incendi, perquè al Barcelonès, per exemple, hi ha decretat aquest risc a les ciutats de Barcelona, Santa Coloma i Badalona, però no a Sant Adrià de Besòs, que es troba encaixonada entre les tres ciutats. L’explicació és que Sant Adrià té riu, mar i nucli urbà, però no té terreny forestal.
El mercuri a 40
En clau meteorològica, la previsió és que el termòmetre arribi amb tranquil·litat als 40 graus a les comarques lleidatanes. A la Catalunya Central també s’enfilarà el mercuri fins a vorejar els 40. Hi ha una previsió nul·la de pluges.
Per informar de l’excepcionalitat del moment i que el país posa en quarantena durant cinc dies els boscos d’aquestes 24 comarques, la conselleria d’Interior va convocar ahir una roda de premsa en què, tot i la gravetat expressada, no hi va ser present el conseller i màxim responsable, Joan Ignasi Elena, sinó que van assumir el paper de portaveu càrrecs de menys rang del departament i dels cossos uniformats que en depenen.
En aquest sentit, va ser el secretari general, Oriol Amorós, el que va prendre la paraula per demanar a la ciutadania que aquests dies s’abstingui d’anar al medi natural per l’elevat risc d’incendi que hi ha. El que preocupa els responsables de la lluita contra el foc no és que hi hagi un incendi, sinó el risc que la mobilitat dels ciutadans per les vacances d’agost pugui generar més d’un foc que obligui els bombers a dividir els efectius, i en aquest cas la dispersió dels efectius va en detriment de l’efectivitat.
Es vol que la gent no es mogui de casa perquè és l’acció de l’home la que causa fins al 80% dels incendis forestals, ja sigui per accident o de manera intencionada. Per tant, reduint l’activitat humana en el medi natural es redueix el risc de foc.
“El que volem és evitar la simultaneïtat”, va dir Amorós, que va continuar explicant que “el risc és que hi hagi tres o quatre incendis a la vegada”. L’objectiu és que els bombers siguin a les seves casernes a punt per si cal sortir a apagar foc i no per a qualsevol altre servei. “És important no distreure els equips amb res que no sigui extinció d’incendis”, va dir Amorós, que va fer una “crida a la responsabilitat dels ciutadans” i a no sortir a la muntanya per no causar incidents que originin rescats de bombers.
El detall de les mesures que es poden i no es poden dur a terme aquests dies a les zones afectades es pot consultar en el DOGC, però una de les més controvertides és la de prohibir l’activitat d’acampada i les travesses de muntanya, amb esplais o altres grups. Atesa la dificultat que això suposa per la possibilitat que hi hagi grups en marxa, la conselleria ha donat de temps fins avui al migdia per fer entrar en vigor aquesta prohibició, per tal que els grups puguin tornar a casa sense pressa. En l’àmbit del medi natural s’han tancat cinc parcs i fins dimarts no s’hi podrà accedir.
Foc al cos
La gran calorada que s’assentarà damunt de Catalunya fins dilluns té el seu origen en una entrada d’aire del sud, d’origen saharià, que portarà escalfor tèrmica i també pols sahariana. L’alarma és al bosc, però també en tots i cadascun dels cossos dels ciutadans que aquests dies siguin a Catalunya, per als quals hi ha risc de patir un cop de calor.
Per prevenir el cop de calor és indispensable evitar les activitats a l’aire lliure durant les hores de màxima insolació, sobretot aquells col·lectius que són més vulnerables, com la gent gran. La hidratació és fonamental i es recomana beure aigua sovint i buscar llocs frescos per estar-s’hi.
Refugis climàtics a Barcelona
Poc després de la roda de premsa d’ahir al migdia a la conselleria d’Interior per alertar de la calorada que col·lapsarà el país, a la ciutat de Barcelona va començar a ploure. Va ser una pluja més aviat escassa, bruta de pols del Sàhara, però pluja al cap i a la fi, que va refrescar l’ambient. Ahir, però, era encara dimecres, i l’alerta per onada de calor i les mesures excepcionals corresponents no han entrat en vigor fins a les zero hores d’avui dijous.
Tot i que Barcelona és un dels municipis inclosos en l’alerta del pla alfa, el cert és que a la ciutat no es decreta l’alerta per calor fins que hi ha una previsió de calor superior als 33 graus durant tres dies seguits, i ahir a l’Ajuntament aquesta previsió no hi era. De tota manera, a la ciutat hi ha una xarxa de 162 refugis climàtics en els quals els ciutadans poden trobar consol quan el termòmetre s’enfila. Es tracta d’espais habilitats a l’exterior, com els parcs públics, o espais tancats i refrigerats, com biblioteques. Amb el temps també s’han habilitat algunes escoles com a refugi climàtic. També s’utilitzen equipaments de proximitat, complexos esportius, museus i equipaments ambientals. Es considera que el 87% de la població té un refugi climàtic a poc més de deu minuts de casa seva.
Durant els episodis de calor extrema, el servei de teleassistència de Barcelona també activa protocols de prevenció trucant als seus usuaris, que arriben als 90.000 i que majoritàriament són persones d’edat avançada que viuen soles. Aquest és un dels col·lectius més vulnerables davant la calor i dels que tenen més risc de deshidratació.
