Pegasus, l’eina totalitària que impulsa la diplomàcia d’Israel
Les autoritats israelianes s’haurien guanyat els favors de governs d’arreu del món a canvi del dispositiu de ciberespionatge
Amnistia exigeix a l’Estat jueu que aturi l’exportació d’una eina que “infringeix” els drets humans
Durant els darrers anys, les autoritats israelianes –amb Benjamin Netanyahu al capdavant– haurien impulsat la venda del dispositiu Pegasus, una eina que rellança del ciberespionatge que permet navegar sense restriccions pel mòbil d’un individu pel simple fet de saber-ne el número de telèfon. Israel l’ha impulsat per sota de la taula en un intent de reforçar la imatge del país al món, però l’estratègia se’ls ha girat en contra. La controvertida tecnologia exportada per una empresa israeliana a alguns governs d’arreu del món ha cridat l’atenció de les grans capçaleres globals i dels principals grups defensors dels drets humans del planeta, però no ho ha fet a favor dels interessos israelians.
La firma israeliana NSO, productora de Pegasus i fundada el 2010 al nord de Tel Aviv, assegura que el seu equipament permet als governs que el compren perseguir criminals que es posen en contacte a través de comunicacions encriptades. El govern israelià, que autoritza l’exportació del dispositiu a través del Ministeri de Defensa, se’n renta les mans i assegura que “Israel només aprova la comercialització de productes cibernètics que actuïn dins de la llei i que estiguin destinats a evitar i investigar actes terroristes”.
Però, segons una investigació publicada per mitjans com el nord-americà The Washington Post, el britànic The Guardian i el francès Le Monde, la tecnologia invasiva hauria estat utilitzada per almenys una desena de governs contra centenars de periodistes, defensors dels drets humans i caps d’estat arreu del món. La filtració d’aquesta informació ha estès la sensació d’inseguretat entre opositors polítics i periodistes que estan en el punt de mira de governs caracteritzats per tendències autoritàries. També ha provocat la condemna de grups com Amnistia Internacional, que lidera una investigació sobre la utilització de Pegasus contra més de 180 periodistes arreu del món: “Amnistia insta el govern israelià a revocar les llicències d’exportació existents a NSO, atès el risc que el seu dispositiu d’espionatge sigui utilitzat per infringir drets humans.”
L’entitat internacional també ha exigit que la firma israeliana impedeixi l’ús de Pegasus per part dels seus clients més tèrbols i sembla que la pressió global ha fet cedir a NSO. Sense especificar quins països, un treballador de l’empresa sota condició d’anonimat ha assegurat a la Ràdio Pública Nacional dels EUA que “NSO ha bloquejat temporalment la utilització de la seva tecnologia per part de diversos governs que en són clients, mentre la companyia investiga una possible utilització incorrecta”.
Comerç d’armes
Entre els estats que haurien adquirit el dispositiu Pegasus hi hauria l’Aràbia Saudita, Hongria, l’Azerbaidjan, els Estats Units, Ruanda, el Marroc, l’Índia, Mèxic i l’Estat espanyol, que l’hauria fet servir contra polítics independentistes catalans. Molts d’aquests compradors van obtenir el dispositiu coincidint en el temps amb visites diplomàtiques de Netanyahu, que buscava un intercanvi d’interessos. Hongria, un dels membres de la Unió Europea favorables a Israel, va ser el maig passat l’únic estat dels 27 que va impedir que Brussel·les emetés un comunicat conjunt condemnant la violència contra la Franja de Gaza; Ruanda és un dels països a on Israel vol expulsar demandants d’asil; l’Índia és una potència amb qui Israel vol cooperar en l’àmbit de la intel·ligència, i l’Azerbaidjan va comprar equipament militar a Israel que, posteriorment, va fer servir en la guerra de Nagorno Karabakh.
Eitay Mack, advocat israelià i activista especialitzat en l’exportació d’armes d’Israel, lamenta en un article d’opinió al diari israelià Haaretz que “mentre el món s’escandalitza amb Pegasus, a Israel les portades i les declaracions de les autoritats van plenes de la retirada de The Ben & Jerry, una companyia de gelats, dels assentaments il·legals a Cisjordània”. L’analista rebla que “potser no podia esperar-se res de diferent” després de dotze anys de lideratge de Netanyahu, en què “activistes, alguns membres del Parlament i periodistes han estat presentats com a enemics del poble”. El mateix Mack havia impulsat les dues peticions al sistema judicial israelià per mirar d’aturar les exportacions de NSO, però els jutges van desestimar-les.