Els Estopa de sempre

Els germans Muñoz van començar forts el seu concert de dimecres a Cap Roig , disposats a escalfar un ambient que la pluja de la tarda havia refredat molt. I ho van fer amb Tu calorro, del seu primer disc, Estopa (1999), del qual tampoc van faltar La raja de tu falda o El del medio de los Chichos.

De bon començament Estopa va demostrar la seva connexió amb un públic entregat que va trigar a aixecar-se de la cadira, i sempre amb la mascareta posada (d’això ja se n’encarregava el personal de seguretat). Després d’un “Bona nit Cap Roig, bona nit Calella, bona nit Girona, bona nit Catalunya, i ja està!”, ja van anunciar que seria un concert de “cançons velles, de no tan velles i de noves, una mica de tot”. I així va ser, i van anar intercalant cançons més clàssiques com Tragicomedia, Poquito a poco, Me falta el aliento o Fuente de energía, amb altres de l’últim disc, Fuego , com ara Camiseta de rock and roll, Último renglón o Yo no estoy loco. I José va cantar en solitari Ya no me acuerdo.

S’acostava el final de la nit i, en un moment distès i divertit, els de Cornellà van presentar els tècnics de so i llum i els músics de la banda, abans de dedicar als sanitaris i als treballadors de primera línia en aquesta pandèmia Pastillas de freno. Per al comiat, els dos germans a la guitarra, sols i sense banda, van voler fer un repàs del que van viure en la seva habitació d’adolescents. I després d’interpretar Me’n vaig a peu, de Serrat, van tancar la nit amb Cacho a cacho i Como Camarón.