Un clamor hipnòtic

Maria Arnal i Marcel Bagés han tocat aquest estiu en festivals tan diferents com ara el de Pedralbes i el Vida. Demà, divendres, actuaran al Fòrum Romà d’Empúries, dins del festival Portalblau , i el dia 17 d’agost ho faran al Festival de la Porta Ferrada , amb Salazar –el nou projecte de Xavi Lloses– obrint la nit. Arnal i Bagés no s’han prodigat gaire aquest estiu en directe, però han sabut triar els escenaris per presentar en condicions el seu segon disc, Clamor. “Ha estat una decisió conscient, per poder conciliar els concerts amb la vida, però no només amb la vida personal, sinó també amb la vida de músic, que no només és tocar en directe. Si toques molt sovint, després arribes cansat a casa i no tens ganes de fer noves cançons. I la gira anterior va ser molt intensa: vam fer una mitjana d’un concert cada tres dies durant un any i mig. Així que vam decidir que a la gira de Clamor faríem menys bolos per amb una producció més potent”, explica Maria Arnal. La veritat és que, amb el seu espectacular debut, 45 cerebros y un corazón, van tocar literalment per mig món –des dels Estats Units i diversos països llatinoamericans fins a Rússia, el Kazakhstan i Bulgària, passant pel Marroc i Algèria–, a través de “circuits alternatius molt actius”, i ara òbviament els plans internacionals han quedat mig congelats, tot i que fa pocs dies van actuar a Itàlia. “Vivim un moment dolç com a grup, també perquè aquesta pandèmia ens ha ensenyat a valorar-ho tot molt més: cada concert, cada persona que s’emociona amb les nostres cançons. Tot això fa que et sentis més agraïda i compromesa amb la teva feina i que, si per exemple no pots fer més concerts internacionals, no et passis el dia penedint-te’n.”

En directe, Arnal i Bagés estan acompanyats per David Soler, el seu productor, i per dues veus femenines, que en alguns concerts han estat les Tarta Relena i que, a l’Escala i Sant Feliu, seran la valenciana Mireia Vilar i la mallorquina Júlia Colom, per recrear les cançons d’un “disc tan polifònic” com Clamor . Les tres cantants es mouen es escena d’una manera “molt senzilla i improvisada”, però amb l’assessorament del coreògraf Aimar Pérez Galí, en una proposta que, segons Maria Arnal, “està a mig camí d’un concert i un espectacle amb una narrativa, no en el sentit literari, però sí pel que fa a les dinàmiques i la música, per combinar les cançons dels dos discos i alguns interludis”. La il·luminació ha estat dissenyada per Cube.bz i Andreu Fàbregas i, en conjunt, és un muntatge escènic “cuidat i delicat, però també molt expansiu i dinàmic”, que el públic sap valorar: “Rebo molts missatges que diuen que és un concert únic, original i hipnòtic.”