Llibre blanc per a l’ús de la llengua a la Catalunya del Nord
Un volum agrupa 55 propostes d’ajuntaments del departament francès per recuperar el català al carrer i la vida quotidiana
L’alcalde de Tuïr ho veu com la “Bíblia de la defensa de la catalanitat”
“Fa 60 anys a la Catalunya del Nord tothom parlava en català. Ara només un 20% el parla i, de forma normal, un 2%. Un sondeig diu que el 80% dels pares volen que els fills l’aprenguin però només un 6% fa ensenyament bilingüe o immersiu”, assegura Ramon Faura, el president de l’associació Angelets de la Terra, que acaba d’impulsar un llibre on es recullen una cinquantena de propostes perquè els ajuntaments del territori promoguin l’ús de la llengua.
El Llibre blanc de Catalunya Nord agrupa fins a 55 propostes realitzades per 55 ajuntaments regionals per incentivar ciutadans i entitats a aprendre i utilitzar la llengua catalana, en procés de desaparició en haver estat ignorada per l’Estat francès i bandejada de l’ensenyament. Algunes d’aquestes propostes inclouen senyalització bilingüe, casaments en català, colònies d’immersió lingüística “als Països Catalans” però també la formació de personal municipal, la introducció bilingüe als discursos oficials o les activitats extraescolars en català. Per exemple, hi ha propostes com el compromís de l’alcalde de Sant Cebrià de fer possible un col·legi per a la Bressola al costat d’altres per crear un fons de documents en català a la biblioteca, programar de manera estable espectacles en català o promoure la llengua al comerç local. De fet, el denominador comú de les propostes és que les han fetes ajuntaments després que l’associació es va dirigir als 196 municipis de la Catalunya del Nord per explicar-los la iniciativa del llibre blanc. En només vint dies 55 ajuntaments van respondre amb propostes, explica Faura a l’ACN.
La primera edició del llibre blanc s’ha fet amb les propostes dels primers 55 ajuntaments, però no es descarta incloure les que vagin arribant de nous municipis en una segona edició que ja s’està preparant. “El llibre ens ha permès unir gent amb tendències polítiques diferents al voltant de la catalanitat”, explica Faura, que ho veu també com una oportunitat per superar lluites polítiques divisòries que han impedit molts projectes comuns al departament. L’alcaldessa del Soler, Armelle Revel-Fourcade, considera molt important promoure llengua i cultura com a senyals d’identitat. De “Bíblia fundadora de la defensa de la catalanitat” de la Catalunya del Nord qualifica el llibre el tinent d’alcalde de Tuïr i conseller departamental, Thierry Voisin.
LA FRASE
Posar urnes pel nom de la regió
D’altra banda, el consell departamental dels Pirineus Orientals està liderant una iniciativa per canviar el nom del departament i donar-hi un caire de catalanitat. Segons explica Faura a l’ACN, molts partits duien aquesta proposta al programa electoral i ara caldrà posar-ho en marxa. Voisin explica que la intenció és fer un referèndum. “Volem preguntar a la gent i se’ls farien dues o tres propostes.” El resultat de la consulta, però, s’hauria l’elevar a l’Estat francès. “El Departament no pot decidir”, hi afegeix Voisin. Faura es mostra convençut que, tal com va passar amb la llei Molac, el Consell Constitucional “dirà que no al canvi de nom”. “Però ho hem d’intentar. Simbòlicament posar urnes seria molt positiu per a la gent”, conclou.
