Suïssa investiga el president del banc on es van ingressar els milions saudites de l’emèrit

Les finances de Joan Carles de Borbó continuen portant molta cua. Si el pare de Felip VI es pensava que fugint a l’estranger les aigües tornarien al seu curs és va equivocar del tot, perquè, en contrast amb la lentitud de la justícia espanyola, a Suïssa les investigacions avancen. El fiscal suís Yves Bertossa està entossudit a aclarir els moviments de diners de Joan Carles de Borbó al país helvètic. Concretament, els moviments relacionats amb la donació de 65 milions feta per l’Aràbia Saudita a l’emèrit, que podrien ser una comissió per l’adjudicació de les obres de TAV a la Meca.

Després de la visita que el fiscal suís va fer a principi d’estiu a l’Estat espanyol, ahir es va saber que ha ampliat la llista d’investigats per la donació saudita a Yves Mirabaud, president del Banc Mirabaud&Cie, entitat on el 8 d’agost del 2008 van anar a parar els 65 milions, segons avançava en la seva edició d’ahir el diari El País. Segons la informació, el poderós Mirabaud està sent investigat per haver incomplert el seu deure d’informar d’aquest ingrés sospitós al compte de l’emèrit al Money Laundering Reporting Office Switzerland, l’organisme suís per combatre el blanqueig de capitals als bancs del país helvètic.

Tot i fer-se pública ahir, la decisió del fiscal Bertossa d’investigar l’antic president de l’Associació de Bancs de Suïssa va ser adoptada fa diverses setmanes, després d’una nova tanda de declaracions dels principals protagonistes del cas i de posar el focus en la seva presumpta falta de diligència en la recepció i la gestió dels 65 milions d’euros que el Ministeri de Finances saudita va transferir a un compte de la societat panamenya Lucum al Banc Mirabaud. El primer beneficiari de la fundació opaca era Joan Carles de Borbó i el segon, el seu fill, Felip VI, segons va revelar el diari britànic The Telegraph el 2020.

Fins ara, els investigats eren el Banc Mirabaud, com a entitat jurídica; Arturo Fasana, gestor extern del compte de Joan Carles de Borbó i també Francisco Correa, líder de la trama Gürtel; Dante Canónica, director de la societat Lucum, i Corinna Larsen, a qui el rei emèrit va acabar transferint gairebé la totalitat dels diners en un compte a les Bahames. La decisió del fiscal suís posa més pressió a l’emèrit i a la justícia espanyola també, per la seva lentitud en les investigacions. Hi ha tres causes obertes –una que investiga el presumpte cobrament de comissions per les obres del TAV a la Meca, una segona per l’ús de targetes opaques i la tercera pels diners ocults en paradisos fiscals que estarien vinculats a dues regularitzacions. A aquestes investigacions i a l’oberta a Suïssa pels 65 milions saudites, cal sumar-hi ara la demanda presentada contra ell per la seva antiga amant Corinna Larsen davant la justícia britànica. La consultora alemanya, resident a Londres, va presentar al desembre passat una denúncia contra l’emèrit per assetjament i responsabilitzava els serveis secrets espanyols de l’espionatge que ha rebut al Regne Unit. Segons la denúncia, que la justícia britànica va fer pública a final del mes passat, Joan Carles de Borbó estaria darrere dels seguiments a Corinna des de l’any 2012 fets pels serveis secrets espanyols.