Londres obre la porta a un segon referèndum a Escòcia
El número dos del govern britànic assegura per primer cop que permetran una consulta si aquesta és la voluntat dels escocesos
La qüestió és interpretar les seves paraules i saber quines condicions s’exigiran per autoritzar la votació
El govern britànic ha reconegut per primer cop que, si Escòcia vol celebrar un altre referèndum sobre la independència, n’hi haurà un altre. Ho ha dit Michael Gove, cap de gabinet i mà dreta de Johnson, en una entrevista per al Sunday Mail, el dominical del diari Daily Record. En resposta a si el govern de Londres bloquejaria una consulta, Gove va replicar que no. “Si es dona el cas que clarament hi ha una voluntat estable a favor del referèndum, aleshores es produirà”, va respondre.
Les paraules de Gove han sorprès molta gent al Regne Unit, perquè van en contra de la posició oficial del govern britànic i del primer ministre, que ha dit que de cap manera permetrà una nova consulta i que la que hi va haver el 2014 va ser l’única en una generació.
El missatge de Gove obre la porta a la consulta i, d’alguna manera, reconeix la realitat que hi ha a Escòcia en aquests moments. Des del Brexit i, en concret, des de l’arribada de Boris Johnson, ha augmentat el suport a la independència. Va arribar a ser del 58% fa unes setmanes, i en els últims sondejos ha baixat fins al 48%. En la consulta del 2014, els independentistes només van obtenir un 45% de suport.
I, sobretot, reconeix el resultat de les eleccions escoceses del 6 de maig passat, fetes en clau plebiscitària i en què els partits independentistes (SNP i Verds) van aconseguir 72 vots dels 65 que calien per a la majoria. Els nacionalistes de l’SNP van quedar a un vot de la majoria, mentre que els tres partits unionistes (tories, laboristes i liberaldemòcrates) només en van sumar 57. Tot i la majoria aclaparadora dels independentistes, el govern de Londres havia declinat instal·lar un altre cop les urnes, ja que va fer una lectura totalment diferent de les eleccions.
Gove, però, va deixar clar que ell no està a favor de la consulta. “Simplement no crec que sigui correcte, i els ciutadans no creuen que sigui correcte; fer aquesta pregunta és una distracció.”
En resposta a Gove, Ian Blackford, líder de l’SNP a Westminster, va dir que “no hauria de ser notícia que els conservadors es despertin finalment i vegin la realitat que el poble d’Escòcia ha expressat els seus desitjos democràtics en unes eleccions en què va dir que vol que el seu futur es posi a les seves mans”. I va recordar a Gove que “els escocesos ja van parlar i ja van expressar la seva voluntat de celebrar un referèndum quan van elegir la majoria d’independentistes al Parlament escocès, fa poc més de dos mesos”.
La pandèmia, la prioritat
Ara la pregunta que es fa tothom a Escòcia és què ha volgut dir Gove amb això que hi ha d’haver una “voluntat estable a favor del referèndum”. Creuen que es refereix als resultats electorals o a un suport elevat i constant en les enquestes, com ha succeït fins ara.
Prèviament, la líder nacionalista, Nicola Sturgeon, havia dit que la qüestió no és si es pot celebrar el referèndum, sinó quan. Sturgeon vol donar prioritat a la pandèmia i convocar la consulta un cop hagi passat la Covid, a mitjan any vinent. Ja ha presentat al Parlament escocès la proposta de llei perquè la cambra convoqui el referèndum. Li caldrà el permís de Londres, que ha dit que no. Però el no ja no és tan rotund.
LA FRASE
LA XIFRA
Gove, un dels polítics més influents
Daniel PosticoMichael Gove, de 54 anys, és un dels polítics més influents del govern de Johnson, sobretot després que fes fora el seu assessor principal, Dominic Cummings, al novembre, una decisió que va canviar el rumb del govern. Cummings va ser l’ideòleg del Brexit i Johnson i Gove van ser els líders de la campanya del leave en el referèndum del 2016. Després del Brexit, en les primàries conservadores del 2016, Johnson volia presentar una candidatura amb Gove com a número dos. Eren els grans favorits. Però en l’últim minut Gove es va fer enrere, una de les majors traïcions que es recorden en la política britànica moderna, i va presentar una candidatura en solitari. Va perdre les primàries en favor de May i també les del 2019 en favor de Johnson, que el va recuperar per al govern com a número dos.