Societat
JOAN DELORT
,DIRECTOR GENERAL DE PREVENCIÓ, EXTINCIÓ D’INCENDIS I SALVAMENTS
“Els focs per generació espontània són els menys”
“No sóc partidari de reformar la legislació, crec més en mesures com les dels carteristes a qui s’impedeix accedir al metro”
“Els incendis forestals s’haurien d’apagar tot l’any i amb perspectiva de llarg recorregut”
“Mai hem plantejat una qüestió de substitució, d’aquests en comptes dels altres”
Totes les tecles d’interior
Joan Delort és el departament d’Interior amb potes. Poques persones hi ha com Delort que coneguin millor una de les conselleries més problemàtiques per la dificultat dels temes que han d’entomar els seus responsables polítics i els funcionaris assignats; policies, bombers, protecció civil i ara, també, agents rurals. Delort ha estat el màxim responsable de seguretat ciutadana, protecció civil , trànsit i després de dirigir el telèfon d’emergències, 112, ara l’enèsim conseller, Joan Ignasi Elena, li ha donat l’única àrea que no havia tocat, la dels Bombers.
Un matí tranquil de dijous, sense cap foc cremant, Joan Delort repassa la campanya d’incendis d’aquest estiu que ha començat de la pitjor manera.
Quan hi ha un gran incendi com el de la Baixa Segarra sempre es diu que els incendis s’han d’apagar a l’hivern. Es fa?
Els incendis s’haurien d’apagar tot l’any i amb perspectiva de llarg recorregut. El risc d’incendi aquí és més elevat que a altres llocs perquè tenim més d’un 60% del territori de massa forestal, quan a Europa és el 40%. Ara a Suïssa estan molt preocupats, perquè tenen més incendis i els hi passen coses que fa deu anys no els passaven.
Això és el canvi climàtic. Com es nota aquí en els incendis?
Estem immersos al bell mig dels efectes del canvi climàtic. El dèficit hídric, la situació ambiental, els canvis de tendència en la pluviometria, la pujada de la temperatura, tot això fa que el medi se’ns modifiqui, amb una situació menys favorable per la pròpia vegetació.
Al foc de la Baixa Segarra els bombers van explicar que era especialment violent.
Hi va haver un foc sobre una vegetació molt estressada per dèficit hídric, alta temperatura, molt de vent, la sega encara no estava recollida, i anava cavalcant molt ràpid, agafant conreus i bosses d’arbre, fent una llengua de foc estreta i llarga.
Al principi no semblava res, un camp de conreu...
Però del conreu agafa el bosc i quan va arribar a la serralada és com si el foc hagués entrat en una xemeneia oberta on és molt difícil de parar.
La pluja del dilluns va ser decisiva per apagar-lo?
Va permetre escurçar el temps. Dilluns al matí, cap a les 8, tothom estava més relaxat i la cosa estava molt millor. Si a sobre t’ajuden amb unes quantes galledes d’aigua, molt millor.
Què està passant aquest estiu?
Hi ha més oportunitats que ens passin aquestes coses. Venim de sequera, poca pluja, vegetació molt estressada i al final, el que és inevitable, sempre acaba passant, i jo insisteixo; els focs per generació espontània són els menys, es compten amb els dits d’una mà.
Encara es llencen burilles.
Hi ha burilles, maquinària, hi ha qui fa feina amb una serra i un bufador.... I acaben provocant el foc.
I què cal fer per modificar aquestes conductes?
Jo no crec en un enduriment de les lleis. En el cas dels piròmans, crec més en mesures com la dels carteristes que no deixen anar al metro. Amb les conductes temeràries, com el llençament de burilles, cal molta conscienciació del conjunt de la societat.
Què va passar amb els avions francesos a Llançà que no se’ls va deixar actuar?
Bombers va demanar que a més a més de tots els mitjans aeris que sempre es mobilitzen, i dels quals n’estem molt satisfets, i que són els del ministeri, si es podia activar el protocol de col·laboració internacional. Això es fa a través de les proteccions civils respectives i es va demanar.
I es va respondre que no.
Ho hauria de respondre protecció civil, però la resposta que es va donar és que encara hi havia mitjans disponibles per mobilitzar al conjunt de l’Estat i que no era de menester activar la cooperació internacional. És una facultat que té l’Estat i ja està. Des de Bombers mai hem plantejat una qüestió de substitució de recursos, aquests en comptes dels altres ni molt menys. Des de fa molts anys, mitjans francesos han entrat en comptadíssimes ocasions, quan la situació ha estat molt greu. No és la primera vegada que a la zona de Girona s’ha posat aquest dilema sobre la taula.
Doncs potser caldria un mecanisme més àgil per aquest tipus de col·laboració.
És un tema que hem incorporat a l’agenda i se n’haurà de parlar per veure de quina manera es pot afrontar millor una resposta eficient quan calgui. Nosaltres sempre tenim en territori català quatre aparells del ministeri, més la capacitat d’ampliar si s’escau. La col·laboració és molt bona, però cal veure si en una circumstància determinada, al Pirineu occidental, al Cap de Creus, la reacció és prou ràpida o no. Podria haver-li la possibilitat que per rapidesa i eficiència hi hagi a més a més un recurs que hi ha a l’altre costat de la frontera.
Quin agost tindrem?
Toco fusta, però si dissabte comença a ploure, a zones on ha pogut poc, de forma raonable, i ho fa durant quatre, cinc dies consecutius. Després d’una gran regada pilota endavant, cinc, sis dies i fins i tot deu. I ens podem situar, si es complí,s a mitjans d’agost amb una certa tranquil·litat, però tot és molt especulatiu...
I que el de la radial hagi pres consciència...
I el de la burilla.
Quan s’arribarà a tenir els 3.200 bombers que necessita el cos?
Amb les convocatòries previstes haurien d’estar incorporats a cavall del 2024, 2025. Cada convocatòria de bombers, que són 250, són dos anys entre la selecció, formació i pràctiques.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.