Política

La Catalunya Nord reviurà l’1-O amb una marxa viària

L’ANC prepara una caravana de vehicles fins a Figueres, presidida per una urna, per commemorar el referèndum

També farà actes els dies 2 i 3 d’octubre pel territori

El propòsit de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) d’encavalcar aquest any la celebració de la Diada amb la de l’1 d’octubre sota una mateixa convocatòria reivindicativa, i que tindrà com a consigna la proclama Lluitem i guanyem la independència, es concretarà en un conjunt d’iniciatives a diversos punts del territori. A l’hora de triar-los, l’entitat sobiranista ha buscat que tinguessin una càrrega simbòlica més o menys evident en l’imaginari del que va passar, i sobretot representar, aquell referèndum. D’aquesta manera, el mateix 1 d’octubre es farà un acte polític a la Catalunya del Nord, l’emplaçament del qual encara està per tancar. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va explicar ahir, durant la roda de premsa de presentació de la commemoració, que amb aquesta elecció volen fer un reconeixement a un indret “que va jugar un paper clau en l’1-O”, ja que va ser aquí on es van comprar, i després emmagatzemar, les urnes que ni la Guàrdia Civil ni la Policía Nacional van saber trobar. Si la celebració d’aquell dia, però, forçosament s’hagués de resumir en una única imatge, aquesta més aviat serà la marxa de vehicles que, un cop acabin els parlaments polítics, anirà des de la Catalunya del Nord fins a Figueres. La capçalera de la caravana estarà presidida, per completar l’al·legoria, per una urna. Un cop a la capital de l’Alt Empordà s’oficiarà un concert com a colofó de la jornada. De manera paral·lela, l’Assemblea també ha previst per al pròxim primer d’octubre fer altres celebracions descentralitzades en altres municipis “on es van rebre els atacs de l’Estat espanyol amb imaginació i creativitat”. No s’han volgut especificar quins, però tothom que faci memòria i repassi aquella data en imatges, n’hi vindrà més d’un al cap.

L’ANC entén, i propugna, que la petja de l’1-O no se circumscriu únicament al dia de les votacions, sinó que s’allarga fins al 3, que és quan es va fer la vaga general de protesta per les càrregues policials. I, per això, els homenatges s’allargaren fins aleshores. Per al dia 2, dissabte, s’han previst tres marxes simultànies d’uns 20 quilòmetres, en aquest cas a peu, la primera de les quals anirà de Sant Julià de Ramis a Aiguaviva, passant per Girona. En aquest, la significació és deguda al fet que al primer d’aquests municipis, on havia de votar el president Carles Puigdemont, hi va haver una violenta càrrega policial que va il·lustrar no pocs noticiaris. La segona de les caminades cobrirà el trajecte entre Vinaròs i la Ràpita i en aquest cas, segons va manifestar Elisenda Palauzie, es vol mostrar la gratitud “a la gent del País Valencià i d’altres territoris, que també van ajudar protegint, per exemple, les escoles”. Per tancar el cercle, una tercera caravana anirà entre dos punts de la Franja i Ponent, dels quals tampoc es van donar pistes, tot i que des de l’ANC s’apunta que també hi haurà una connexió simbòlica amb l’1-O recognoscible. El del 3 d’octubre és, a hores d’ara, l’acte que està més per perfilar, tot i que ja se sap que serà a Barcelona i, en aquest cas, entrellaçat d’alguna manera amb la vaga general.

Reivindicar l’1-O

En el seu parlament d’ahir, la presidenta de l’ANC va voler destacar que amb aquesta doble commemoració –la Diada i l’1-O– es vol aprofitar per llançar el missatge que el sobiranisme ha de tornar a recuperar el carrer, després d’un període d’interregne per les circumstàncies. “El procés independentista requereix una reactivació de la mobilització constant i que la llibertat del país s’ha de treballar des de tots els àmbits possibles”, va declarar Paluzie, per a qui el referèndum representa, encara avui, “una victòria, i ho va ser perquè institucions i ciutadania van anar a l’una”. Dit això, no es va poder estar de criticar que, a hores d’ara, “l’1 d’octubre es vol enterrar quan des de les institucions es posa en dubte que va ser un referèndum per fer la independència”. Al seu torn, la coordinadora de la comissió d’accions territorials de l’Assemblea, Esther Güell, va remarcar que “la ciutadania de Catalunya ja ha demostrat que quan volem podem. L’1 d’octubre l’Estat espanyol no va poder aturar la ciutadania de Catalunya”.

La presentació d’ahir es va fer a la plaça de Catalunya de Barcelona i no per casualitat, ja que aquí va ser on les entitats van celebrar la seva nit electoral durant el referèndum. Per visualitzar aquesta imatge d’unitat davant la commemoració, també va parlar Blanca de Llobet, membre de la junta nacional d’Òmnium, que va recalcar que “aquest any en farà quatre de l’acte de desobediència més important que hi ha hagut a Europa en els últims trenta anys, i és importantíssim que donem valor a això. L’1-O va marcar un camí de no retorn”, mentre que Jordi Gaseni, president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), va recalcar que “el cap de setmana de l’1-O sortirem al carrer, un altre cop, per fer grans actes amb aquestes marxes, i demanem als ajuntaments per on passin la màxima implicació. Vull agrair que aquests actes tinguin com a protagonista el territori. L’1-O va ser la victoria mes gran del nostre país en els últims anys”. L’Assemblea també va aprofitar per presentar el web – diada.assemblea.cat – de les mobilitzacions.

LES FRASES

L’1 d’octubre es vol enterrar quan des de les institucions es posa en dubte que va ser un referèndum
Elisenda Paluzie
presidenta de l’assemblea
Ha estat l’acte de desobediència més important que hi ha hagut a Europa en els últims 30 anys
Blanca de Llobet
Membre de la junta d’Òmnium
El cap de setmana de l’1-O sortirem al carrer, un altre cop, per fer grans actes amb aquestes marxes
Jordi Gaseni
president de l’ami

Atents a l’evolució de la pandèmia

Per l’ANC, la pròxima Diada es presenta com una revàlida on l’entitat s’ha proposat tornar a recuperar les mobilitzacions al carrer que van ajudar a propulsar el moviment independentista i, de retruc, el procés. A partir d’aquest objectiu, l’entitat ha anunciat per a l’11 de setembre una manifestació pel centre de Barcelona que començarà al carrer Pau Claris amb plaça Urquinaona i acabarà el seu recorregut ben a prop del Parlament, on hi haurà els discursos polítics de rigor. Tot això, però, es pot veure ara mateix condicionat per l’evolució de la pandèmia, amb una cinquena onada desbocada i amb un horitzó més o menys proper on ningú, o gairebé, s’atreveix a posar la mà al foc sobre la possibilitat de si caldrà implantar noves restriccions, i si aquestes afectarien, i com, la manifestació de la Diada. “Sempre hem dit que respectarem les mesures sanitàries, i si la situació es complica ens adaptarem. No posarem en risc la ciutadania”, va garantir Elisenda Paluzie, que, tot i això, es va mostrar esperançada que podran mantenir la convocatòria atès que ja hi ha indicadors que assenyalen que s’hauria superat el pic de contagis. I per a l’11 de setembre encara hi ha marge perquè els indicadors, sobretot els referents a pressió hospitalària, es redrecin. Si calgués, però, un pla B, l’entitat pot recórrer a la Diada de l’any passat, on es van fer diferents concentracions estàtiques, amb control d’aforament per evitar multituds, distància de seguretat i gel hidroalcòholic a raig.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.