El govern busca pla B per si el TCu no valida els avals de l’ICF

El govern treballa en un pla B, o una suma de “diferents alternatives de naturalesa diversa”, per assumir la fiança de 5,4 milions que el Tribunal de Comptes (TCu) reclama a 34 ex-alts càrrecs de la Generalitat per haver promogut el dret a decidir a l’estranger entre els anys 2011 i 2017 en el cas que avui no accepti els avals de l’Institut Català de Finances (ICF) activats per a 29 d’ells, ja que quatre ho van fer pel seu compte. Ho va anunciar ahir la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, un cop es va saber que l’organisme es pronunciaria avui, després de donar dos dies a les parts perquè entreguessin físicament els avals de la fiança. Si no accepta els avals, procedirà a executar els embargaments de béns personals.

Artadi no va donar més detalls d’aquesta solució en què treballa la conselleria d’Economia i Hisenda, que lidera Jaume Giró, i només hi va afegir que, segons com evolucionin les coses, s’haurà d’optar per “una combinació de diversos instruments”.

ERC també té clar que “en condicions normals això hauria de servir”, va dir la portaveu, Marta Vilalta, però no les tenen totes perquè es tracta d’“un organisme absolutament polititzat que persegueix per la via repressiva l’independentisme”. Artadi va coincidir en aquesta valoració i va recordar que hi ha “casos escandalosos de corrupció de la família reial” espanyola dels quals no diuen res.

El govern també està en espera de conèixer el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que certifiqui la legalitat del fons creat perquè el Parlament convalidi el decret. Artadi confia que d’aquesta manera es facilitarà que es puguin “acabar de desencallar” les negociacions amb entitats financeres perquè finalment es facin càrrec dels avals de la fiança.