La gestió dels boscos cremats, clau per evitar focs pitjors
Després dels incendis cal prendre decisions sobre com actuar als espais forestals perquè no es repeteixi la devastació
L’increment de la superfície de bosc a Catalunya fa més difícil controlar els focs
L’abandonament dels camps de conreu ha provocat un creixement de la massa forestal de Catalunya, que a hores d’ara ja representa el 64% de la superfície del país, entre zones d’arbrat, prat i matolls. En un estiu com el d’enguany, la manca de pluja durant els mesos d’hivern i primavera ha convertit els boscos en un veritable polvorí i ja fa algunes setmanes que en pateixen les conseqüències. A més, el context de canvi climàtic no permet ser optimista de cara al futur. Els devastadors incendis de sisena generació que han calcinat grans regions d’Austràlia i Califòrnia podrien arribar a Catalunya, segons alerten els experts.
Gestors forestals i polítics repeteixen aquests dies la màxima que els focs s’apaguen a l’hivern, fent referència a la gestió prèvia que cal fer per evitar mals majors. Massa tard per a centenars d’hectàrees de massa forestal que ja han quedat reduïdes a cendres després de ser engolides per les flames.
Què es pot fer un cop el foc ha arrasat un bosc? La professora d’ecologia de la UAB i investigadora del CREAF Sandra Saura ofereix algunes respostes. Un cop sobreposats a la tragèdia que representa veure un espai forestal devastat, cal posar-se a treballar. De la gestió que se’n faci dependrà que l’espai en pugui sortir enfortit per defensar-se millor en el futur d’un nou embat del foc.
Regeneració posterior
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, anunciava la setmana passada durant la visita a la zona cremada per l’incendi del Cap de Creus que l’espai podrà estar regenerat en un període de dos a quatre anys. Això és possible perquè moltes plantes tenen capacitat de sobreviure a un incendi. Algunes rebroten, com per exemple el llentiscle i els aladerns. D’altres germinen. De fet, hi ha llavors que, quan estan exposades a altes temperatures, ho fan millor.
“Quan la consellera deia que d’aquí a quatre anys el Cap de Creus s’haurà regenerat, volia dir que el paisatge serà molt semblant perquè l’autogeneració vegetal el farà rebrotar”, assegura la investigadora del CREAF, que hi afegeix que la vegetació de matollar de la zona, amb argelagues, romaní, llentiscle i alguna olivera de les terrasses que havien quedat abandonades, que tenen capacitat de rebrotar després del foc, afavorirà la recuperació del paisatge. Però no sempre és tan senzill.
Factors decisius
La regeneració posterior dels espais forestals calcinats dependrà del tipus de foc, la susceptibilitat de l’ecosistema, la freqüència, la recurrència i la intensitat del foc, i, per una altra banda, del tipus de fauna i flora afectades i la seva distribució, enumera Sandra Saura. “Després d’un incendi és un bon moment perquè els gestors de parcs naturals, d’administracions i ecologistes s’asseguin a decidir què es vol fer”, manté. De la decisió final en dependrà si es vol tornar a tenir la zona com abans o es volen deixar espais oberts que no s’omplin de vegetació per dificultar l’avenç de possibles futurs focs. “Si es vol reduir el risc d’incendi cal fer accions a les zones perimetrals per reduir el combustible”, assegura la professora d’ecologia de la UAB, que deixa clar que no hi ha una sola fórmula correcta. “Qualsevol transformació és vàlida si és per un objectiu clar. El més fàcil és no fer res i al cap de quatre anys l’espai tornarà a tenir el mateix aspecte i els mateixos riscos”, adverteix. Saura situa el foc com a “punt d’inflexió” per repensar què es vol fer en un espai que ha estat alterat, una reflexió que, segons explica, s’ha de fer de manera cooperativa, “buscant punts en comú amb diferents actors del territori”. Reconeix que aquest estiu ben poca cosa es pot fer per evitar nous incendis, més enllà de continuar receptant prudència a tota la població i limitar la mobilitat i l’accés als espais més sensibles, com ja s’està fent. Si això no és suficient per evitar nous ensurts en el que queda de temporada, recomana buscar allò positiu que es pot trobar després d’un daltabaix com els que provoquen els focs forestals. “Els canvis poden ser oportunitats, i després d'un incendi pot ser un moment clau per decidir quin bosc volem”, conclou.
LA XIFRA
Noves oportunitats per a alguns animals
Els incendis forestals afecten una part dels animals que viuen en zones que es cremen i no tenen estratègies que els permetin sobreviure. N’hi ha una part, els ocells i alguns mamífers, que tenen prou mobilitat per allunyar-se del foc. A més, a l’estiu molts dels polls d’ocells ja són prou grans per volar del niu. També hi ha els que opten per enterrar-se i suportar així les altes temperatures del terreny. Els que més pateixen són els amfibis, que es queden sense l’aigua, els rèptils i una part d’insectes. Un cop passat el foc, l’espai es transforma i es converteix en un nou hàbitat. “És una oportunitat per algunes espècies que necessiten espais oberts”, explica Sandra Saura. És el cas d’alguns ocells cada cop més rars a causa de la disminució de camps de conreu. Científics de la UB han fet un estudi que indica que les poblacions de conills s’incrementen després d’un foc forestal i això afavoreix el retorn de rapinyaires com les àguiles.
