Els alcaldes de la Conca de Barberà i l’Anoia reclamen polítiques d’aprofitament i gestió forestal
Els municipis rurals reivindiquen solucions als dèficits de comunicacions i serveis que encara pateixen
El foc de la Conca de Barberà i l’Anoia encara no s’ha apagat però els alcaldes fan les primeres reflexions sobre les conseqüències i també les mancances que afloren i aconsegueixen altaveu amb els grans incendis. Els batlles de Bellprat, Santa Coloma de Queralt o Sant Martí de Tous assenyalen la insuficient gestió forestal, la falta d’incentius i les dificultats per mantenir nets els boscos privats, així com les deficiències de les xarxes de comunicacions de les zones rurals, l’abandonament de cultius i el despoblament. “L’administració pública ha d’incidir perquè l’equilibri territorial i la conservació del paisatge que fa la gent que viu al territori sigui efectiva”, ha dit David Alquézar, delegat del Govern al Penedès i alcalde de Tous.
Els batlles coincideixen en la necessitat d’impulsar “polítiques de gestió de la massa forestal” que generin circuits i iniciatives de valorització que incentivin els propietaris dels boscos a mantenir-los nets – la majoria de la superfície forestal cremada a la serra de Queralt i Miralles és privada–. Alquézar aposta per iniciatives “de valorització de fusta estructural i aprofitament de biomassa en proximitat” que haurien d’aglutinar i finançar les administracions, com el Consell Comarcal de l’Anoia i la Diputació de Barcelona.
Per a l’alcalde de Bellprat, Carles Pol, un altre problema són els entrebancs que tenen els propietaris de la superfície forestal per gestionar-la. “El problema no és l’abandonament sinó també la complexitat que tenim els propietaris per poder actuar i tallar al bosc”, ha denunciat. Segons Ramon Mullerat, alcalde de Santa Coloma de Queralt, aquesta cogestió públic i privada és “complicada” si no s’incentiva “que surti a compte” tenir el bosc net. “Que es pugui fer estella o pèl·lets, que els camins estiguin com toca perquè els propietaris pugui espaiar el bosc i també perquè els Bombers tinguin bons accessos quan hi ha de treballar”, s’ha sumat.
A debat
Com ja va passar després de l’incendi de la Ribera d’Ebre el 2019, també s’aviva el debat sobre com frenar i minimitzar el despoblament i l’abandonament de les zones rurals. Les mancances en comunicacions i serveis es reivindiquen també a la Conca i l’Anoia. Alquézar ha explicat que a Tous hi ha masies que encara no tenen aigua potable ni fibra òptica i a Bellprat, el municipi més afectat per l’incendi, va fallar el subministrament elèctric i la cobertura telefònica – que és molt deficitària–, complicant fins i tot les comunicacions durant l’extinció.
“No tenim mòbil, salta la llum i no tenim internet. Lògicament, tens aquestes tecnologies o la gent no vol venir”, ha denunciat Carles Pol. “Si l’administració no posa tecnologia, això suposa despoblament”, ha afegit. Segons l’alcalde de Bellprat, al municipi hi ha iniciatives per reactivar el sector primari, per fer-hi noves granges o recuperar cultius, però el poble té molts dèficits tecnològics i el despoblament s’ha agreujat els últims anys. El delegat del Govern al Penedès ha demanat la implicació de l’administració perquè es pugui mantenir “un territori viu”, que permet també prevenir i evitar incendis com el que estan patint.
“Això sempre passa quan hi ha un incendi, després ja no ens en recordem”, ha lamentat l’alcalde de Santa Coloma. Murellat també ha assenyalat que el sistema mixt del cos de Bombers debilita la immediatesa per actuar davant un incendi allí on els parcs de Bombers són de voluntaris. “Amb incendis a Girona, els mitjans no van arribar amb la lleugeresa que convenia. Aquí tenim un parc de Bombers voluntari, són pagesos que estan treballant o segant i a vegades no hi poden anar. Les circumstàncies són les que són pel sistema que tenim ara. Ja no ens podem lamentar, està fet i cremat”, ha dit.
